Cartes

Eulàlia Rodríguez - Torroella de Montgrí

Aquest any a la inauguració de la mostra de Girona, Temps de Flors, que es fa del 8 de maig al 16, s'hi ha fet un comiat emotiu a un dels seus fundadors, l'activista cultural Josep Tarrés. A l'homenatge l'escultora Pia Crozet, la seva dona, ha aportat poemes d'ell de temàtica floral.

Les restriccions per mor de la pandèmia han fet que la mostra floral de cada any hagi estat dividida en quatre rutes i que s'hi faci un control del nombre de visitants a recintes com el del Barri Vell de Girona. La ruta 1 és la del Barri Vell; la ruta 2 es troba a Fontajau; la ruta 3 es fa a Sant Narcís, Santa Eugènia i Can Gibert del Pla; i, per últim, la ruta 4 se situa a l'Eixample, la Devesa, el Pla de Palau i Montilivi.

S'hi han prioritzat en totes els espais exteriors. El bon temps ha fet que el primer cap de setmana de la mostra fos un èxit. Les indicacions i senyalitzacions per seguir cada ruta han estat fetes afavorint el sentit en una sola direcció, cosa que ajuda a la seguretat de tothom.

El temps és valuós

Anna Arumi Francitorra

«El temps és el més valuós que tens, no el desaprofitis», diuen els adults cada dos per tres. I nosaltres contínuament agafem el mòbil i perdem tota la tarda mirant les xarxes socials sense parar, i crec que no ens adonem que estem desenvolupant un vici, una addicció i no només això, sinó que ens estem enganyant a nosaltres mateixos dient que allò és descansar.

Descansar és desconnectar a la natura, amb la família, amb els amics, dormir, fer esport, no connectar-te a una altra vida imaginària, que són les xarxes socials.

És important que, sobretot els adolescents, siguem conscients que només nosaltres tenim el poder de decidir què fem amb el nostre temps. Però invertir-lo a mirar la vida de l'altra gent no és una inversió gaire excel·lent. Per tant, si us plau deixem de desconnectar amb el mòbil i desconnectem amb la natura i la família.

Votar, guanyar i plorar

Pilar Subirós Ibáñez - Girona

Que si el poble ha parlat a les urnes, que si la màgia de la democràcia... ai tu rai, tu rai. Ja s'ha vist que guanyar amb vots no compta gaire, Arrimadas (desembre 2017), Illa (febrer 2021).

Per cert, on és l'exministre Salvador Illa? 12 setmanes i sense Govern de la Generalitat encara! O millor dit, amb el desgovern que ens envolta els darrers anys.

Jo he votat ERC; bé, vaig votar un líder engarjolat que penso que no s'ho mereix (i si s'ho mereix, em sembla que ja ha pagat amb escreix).

Encara que la plebs, que no som jutges, hem de fer confiança a la justícia (ens diuen), uns jutges que se'ls pressuposa imparcials, però tiren cap a on bufa el vent. El seu vent. Siguin del color que siguin, i per les múltiples causes que siguin: corrupció, política, comunitats autònomes, mesures sanitàries... Taula de negociació amb Madrid? Doncs ja podeu triar un bon càtering i allotjament a un bed and breakfast, perquè si entre vosaltres, «independentistes catalanets», no us poseu d'acord amb tantes setmanes...

Ens vau vendre que pensàveu igual i que lluitàveu plegats per un propòsit. Doncs el meu vot sembla que ha guanyat, i ploro. Llenço la tovallola.

Mentre als ben adoctrinadets del procés ens dieu que hem de fer pinya i estar units, els de dins què feu?

Mentre als de fora ens dieu empenteu, els de dins què feu?

Empentar-vos els uns als altres per agafar cadira?