En Mas-Colell, qui va ser conseller d'Economia, qui va inventar-se allò dels 16.000 milions de dèficit fiscal català per rectificar-ho al cap del temps, qui passava per ser el primer català seriosament candidat al premi Nobel, acaba d'adonar-se que no hi ha cap ruta cap a la independència de Catalunya i que Europa no l'admetria. Quatre anys després. Que tot un senyor catedràtic hagi trigat quatre anys a adonar-se del que un pelacanyes com jo sabia des del primer moment, no parla gaire bé del nivell de la universitat. Això sí, tot i el seu innegable retard, Mas-Colell va per davant dels que encara no se n'han adonat, ni aquí ni a Waterloo.

Deu ser un savi despistat, d'aquests n'hi ha molts, fins i tot en conrea l'aspecte. Un dia devia veure una foto d'Einstein, amb aquell cabell estudiadament despentinat, i es va proposar ser com ell, si no podia ser en capacitat d'anàlisi, que ho fos almenys en pentinat. Algú l'hauria d'haver advertit que el pentinat einstenià no queda igual en qui només té cabell a sobre de les orelles i al clatell, que així, més que semblar un savi despistat, sembla que li hagi caigut un calamar al cap.

Estilisme a banda, és natural que un catedràtic d'economia no s'adoni del que té al davant dels nassos, és gent que està tot el dia amb números i xifres, tres per cinc quinze, me n'emporto una, i mentrestant el pots enredar amb el que vulguis, fer-li fer el ridícul sideral sense que ho adverteixi.

- Mas-Colell, hauries de sortir a denunciar que Espanya ens roba 16.000 milions cada any i que la republiqueta és aquí, a la cantonada.

- Mmm... sí, per descomptat, ara mateix, quatre per cinc vint, me n'emporto dues...

Deu ser que amb els anys el bon home s'ha adonat que amb el procés tothom hi ha guanyat diners excepte ell, que estava despistat amb els seus números. Aquí, qui no s'ha apujat el sou, ha col·locat un familiar en un bon càrrec o disposa d'una caixa de resistència per a ell sol, i mentrestant el bo d'en Mas-Colell repassa la comptabilitat dels altres, sempre la dels altres, que va creixent mentre la seva es queda igual. Això ha d'emprenyar, no és estrany que ara denunciï que tot era mentida. Dos i dos fan quatre.