Morena, cabell curt, de complexió atlètica. En una de les fotos s’acompanya de dues amigues. Les tres amb pantalons ajustats i amb un posat que vol ser un just homenatge a la natja. En una altra fotografia se la veu envoltada d’un esbart de xicots ben plantats. Tots ells amb la camiseta de militar. Són soldats nord-americans en una base d’Afganistan. La jove i guapa guerrera em demana amistat al face. Aviat em confessa que li he robat el cor. Soc l’home de la seva vida! Uns dies després una altra militar ianqui també en missió a Afganistan em prega el meu amor. Melena rossa que li penja per les espatlles. Em planto al primer mirall que trobo. Veus com et subestimes! Les dues m’expliquen la intenció d’abandonar l’exèrcit i viatjar fins a Girona per conèixer-me face to face. La morena em demana si li podria pagar internet per continuar amb el nostre idil·li i la rossa, milers de dòlars per poder indemnitzar l’american army per la rescissió prematura de l’acord. Refrescat el meu anglès i considerant que ja els he donat prou peixet, m’acomiado de totes dues amb un sentit fuck you!

Els qui es guanyen la vida gràcies a la ingenuïtat i credulitat de la gent –començant pels nostres polítics i acabant pel senyor espellifat que ens demana caritat en una cantonada, passant per una varietat de professions i oficis tan heterogènia i nombrosa que resulta més pràctic citar les excepcions en cas que es puguin trobar– saben que a la gent se la guanya per l’emoció. Sinònims: panxa, cor. Més que animals racionals som animals emocionals. L’emoció decideix i la raó justifica, i ho fa d’una manera tan convençuda que creu que ha estat ella qui ha decidit quan només ha estat una mera comparsa.

En el cas de la dona que ha denunciat a tot un general nord-americà per haver-li estafat més de cent mil euros després de fer-li creure que havia trobat per fi l’amor de la seva vida, us preguntareu com és que no ho veia. No veia que resultava inversemblant que el militar d’alta graduació s’encapritxés d’un perfil de Facebook de Lleida! No veia que era una estafa? L’emoció eleva la temperatura del cervell fins a un punt de fondre el poc o molt seny que pogués haver-hi. Transcorregut un temps, quan l’emoció es refreda i la raó guanya pes específic –la caiguda de la bena dels ulls– qui pensava viure en un conte de fades se’n farà creus de no haver-se adonat del que totes les amigues l’avisaven.

La realitat és aspra com la sola d’una espardenya. És l’olor de formatge florit dels peus de la parella que coneguérem a primària. Com resistir-se a l’embruix d’una pell sedosa com el pètal d’una rosa humida de gebrada? Com no sucumbir al cant de sirenes de les pseudociències, de les teories de la conspiració, del consol d’eternitat de les religions i sectes vàries, de les promeses de felicitat de l’autoajuda! O com no caure de quatre grapes en la temptació de pescar la lluna amb un cove dels populismes! El suport que té l’independentisme a casa nostra no s’ha aconseguit explicant si és o no possible la independència i com repercutiria en les nostres vides. S’ha aconseguit presentant al país la pubilla formosa i l’hereu de bona soca perquè enamorin només de mirar-los. Un país enamorat serà de bona jeia, levitarà a l’interior d’un núvol de promeses i les falòrnies més matusseres les escoltarà com paraules d’amor. Si a la comunitat de Madrid ha arrasat una indomable Ayuso, és perquè ha enamorat els seus votants amb un missatge que convidava a tirar els mobles per la finestra. Si la covid ens ha de matar que ens agafi alegres i amb la panxa plena de cervesa i «bocadillo de calamares».