Què passa si no hi ha Govern i cal repetir eleccions al juliol? Tenen raó els qui esgrimeixen la urgència d’un executiu per fer front a la pandèmia i encarar la recuperació econòmica?
Parlem de la pandèmia. La principal arma per superar-la és la vacunació, i el ritme depèn de l’Estat, al seu torn lligat per les compres europees; la Generalitat posa les injeccions, i ho fa bé a causa de l’expertesa professional del sistema de salut. Pel que fa a les restriccions socials per limitar els contagis, la posició catalana ha estat sempre el camí del mig entre les demandes dels metges i els empresaris, i per transitar la via de la moderació no cal un cotxe nou. Quan es va produir la massacre de les residències el Govern no estava pas en funcions, sinó plenament operatiu, i encara s’espera la dimissió dels consellers responsables.
La recuperació econòmica, diuen, passa pels fons Next Generation, i aquests els adjudicarà Brussel·les després d’examinar els projectes que li presentin els estats. Les empreses aspirants han de convèncer primer el Govern central i, per anar bé, hi han d’anar de la mà d’alguna de les grans companyies que entren a La Moncloa sense trucar. La Generalitat executarà despeses (diuen!) que no haurà decidit; tant se val qui la governi. D’altra banda, estar en funcions no és cap problema per posar en marxa un nou impost, el del CO2, ni per explicar-lo amb amb un volum de propaganda infantil que podrien haver dedicat a fer pedagogia de les millors actituds contra la covid; vist el que es va veure diumenge a la matinada, cal un llenguatge de parvulari perquè alguns entenguin això de la distància i la mascareta.
Els impacients diran que cal un Govern amb autoritat per decidir, posem per cas, l’ampliació de l’aeroport del Prat, que si badem s’estarà cinc anys més al congelador mentre Barajas creix i creix. Però com que el projecte afecta un aiguamoll amb ànecs, segur que no gosarien tocar-lo. Mentre se’n pugui culpar Aena, tots tranquils.
