Atots els governs els ganivets busquen esquenes per clavar-se. No n’hi ha cap on la paraula «confiança» no contingui hipocresia. És aplicable a tota democràcia parlamentària la frase d’aquell governant britànic que va situar el veritable adversari no pas «davant meu», als bancs de l’oposició de la Cambra dels Comuns, sinó «darrere meu», als del seu mateix partit. La confessió contenia novetat perquè els governs britànics solen ser d’un sol color –ara mateix, el conservador– , i en aquests les dagues florentines s’amaguen més bé que en els de coalició, com el que ha tingut Catalunya els darrers anys, o el que governa Espanya, en el qual el número dels punyals forma part de l’espectacle diari perquè els llançadors s’esforcen a fer-lo notable.
La raó de la diferència és fàcil d’explicar. Els ciutadans trobem normal que els partits es barallin entre ells: al capdavall, és el paper que els toca en la representació. Ens disfressem de persones assenyades per demanar-los que es posin d’acord i no discuteixin tant, però després ens ve salivera quan s’anuncia una bona crisi de garrotades; fem crispetes al microones, seiem al sofà i prenem partit perquè sigui més interessant. Però al mateix temps no ens agrada que l’interior dels partits sigui una olla de grills. És una concepció futbolística del joc polític: plantilles disciplinades i lluita a mort sobre la gespa.
Un govern format per un sol partit farà tots els possibles perquè les seves batusses no transcendeixin a l’opinió pública. Encara que els ministres es desitgin la mort i es facin constantment la traveta, s’abraçaran en públic, perquè el contrari els restaria vots. Però en un govern de coalició els socis són al mateix temps competidors electorals i miren de fer compatible la bona imatge del govern amb el descrèdit dels ministres contraris. Per això s’ha de donar una importància relativa a la tan comentada «manca de confiança» entre JxCat i ERC en el darrer govern català. Han après de sobres a gestionar-la. Només és un obstacle si existeixen altres raons per no entendre’s.
