Dissabte passat, a la mateixa hora mentre milers de persones -majoritàriament joves- celebraven festes als carrers sense distància, amb música, alcohol i sense mascaretes, oficialment, a Espanya havien mort 78.726 persones per la covid-19. No sé exactament què celebraven. La fi de què? Devia ser la festa de l’estupidesa amb majúscula. Si era així té lògica que sortissin al carrer a celebrar-ho, fins i tot hi haguessin pogut anar més persones perquè d’estúpids, en aquesta pandèmia, se n’han anat formant uns quants. Va ser una falta de respecte als més de 80.000 morts. Moltes de les persones que han mort durant la pandèmia potser ho han fet sense saber que aquell era el seu últim dia. Que moririen sols, entubats, en una UCI, sense veure els ulls dels seus éssers estimats, sense acomiadar-se’n. O en una residència de gent gran on, fins al moment, havien gaudit d’una bona salut i la companyia dels seus familiars. Alguns potser van morir sense saber ni com ni quan s’havien infectat pel virus. Potser no van tenir ocasió ni tan sols de protegir-se. En canvi, els que van celebrar festes dissabte passat sí que tenien l’oportunitat de protegir-se. I no ho van fer. I aquests mateixos són els que, de ben segur, d’aquí a uns dies contribuiran a incrementar la xifra de morts.