La nit electoral tots els que fèiem comptes teníem clar que atenent a la situació, a Catalunya només hi havia una possibilitat: que Pere Aragonès fos es proper president de la Generalitat. I doncs què ha passat?

Bé en primer lloc cal dir que Salvador Illa no és president per la manca de sensibilitat del govern socialista a Madrid que no dona cap senyal de voluntat de resolució del conflicte amb Catalunya. La sortida de Pablo Iglesias ho complica encara més, perquè és segurament l’únic polític espanyol amb visió històrica. Les clavegueres de l’Estat se l’han carregat. Si Pedro Sánchez hagués fet els indults al cap de tres mesos d’accedir a la presidència i hagués proposat una amnistia i una proposta de solució encara que fos provisional, ara Illa molt probablement tindria possibilitats de ser president. I tindríem un govern d’esquerres a Catalunya. Però almenys hi ha dues coses en l’àmbit polític català que bloquegen el nomenament d’Aragonès. La primera és que el canvi és històric, per primera vegada després de la transició ERC passava per davant de la tradició convergent i ara la de Junts. Aquests no ho han paït. Necessiten temps per processar el fet que la iniciativa l’ha de tenir ERC.

Però a més Junts té un gran problema que és l’acord de govern pactat entre ERC i la CUP, que els obliga a dir quines mesures progressistes cal tirar enrere. I això els delataria i els faria envermellir davant d’uns ciutadans catalans que s’han girat cap a l’esquerra de forma molt majoritària. Hegemònicament els valors d’esquerra arrasen a Catalunya.

La segona cosa és que aquest cop els de la CUP han estat molt ràpids. Sempre era la CUP qui gastava setmanes i setmanes de negociacions. Ara n’han après i han fet un acord amb ERC. De fet també seria estrany que la CUP hagués votat a presidents de CiU i no d’ERC. Però és històricament lamentable que Junts no s’adoni de la gran injustícia que seria que no investissin a Aragonès. Sense comptar la lamentable i inquietant actitud d’ERC en investir a Jordi Pujol de l’any 1980, ERC va investir a Artur Mas l’any 2012, la fallida a Artur Mas del 2015, la de Carles Puigdemont el 2015, la fallida –per intromissió de jutges d’extrema dreta– de Jordi Turull el 2018 i la més recent de Quim Torra el 2018.

Lliga Regionalista deia primer Catalunya després ja veurem què fem en el conflicte dreta i esquerra. CiU i ara Junts fan el mateix discurs. El problema és que ara la iniciativa la té l’esquerra i s’han d’aplicar el discurs a ells mateixos: primer Catalunya mentre han d’acceptar un programa d’esquerres i després ja veurem. I no els agrada la seva pròpia medicina. Després de 82 anys ja seria hora que tinguem un president d’ERC. Però que qui ho impedeixi sigui Junts és del tot inexplicable.