L’ensenyament en català aprovat a la transició va haver de fer front a la catalanització dels mestres. N’hi havia molts de castellans que no dominaven el català i si es volia ensenyament en català se’ls havia de demanar que es reciclessin o marxessin. El tema va xocar amb la resistència dels mestres que s’havien establert a Catalunya i no dominaven el català. Molts catalanistes com jo, que era membre de l’executiva de la FETE (federació d’ensenyament) de la UGT, vam entomar el problema. El secretari general era Felip Lorda, nascut al Segrià i exiliat durant el franquisme, va ser professor de literatura catalana a la Universitat d’Amsterdam, un home culte, obert al diàleg, que va saber conduir els debats fins a arribar a un acord aliniat amb la llei del català aprovada al Parlament. A la sortida d’una de les reunions més difícils, una colla de convergents purs ens van escridassar dient-nos botiflers. Poc després Felip Lorda va sofrir una campanya de desprestigi, van arribar a dir que no sabia català quan tenia un domini de l’idioma que molts voldríem. L’ensenyament en català va passar a ser realitat perquè socialistes i comunistes van defensar-lo entre els immigrants d’altres parts d’Espanya i UGT i Comissions entre els mestres. I ERC va votar Pujol, el representant dels purs que ens deien botiflers.

Ho explico perquè la representació de Catalunya en exclusiva, en definitiva el supremacisme dels convergents, està en el seu ADN des del principi, «ells es consideren els amos i els altres som masovers sense dret a res més que fer el que els amos diuen». Per constatar-ho vegin els hiperventilats de JuntsxCat cridant botiflers els d’ERC. És la demostració que el trencament de negociacions no és cap tonteria sinó un enfrontament de fons. Molts ho sabíem de fa temps, uns altres just ho descobreixen. Quan tenien majoria els de Junts, ERC votava el que li proposaven, sigui el fugat Puigdemont o el xitxarel·lo d’en Torra. Però ara, a Aragonès, ni el van deixar ser president quan li tocava ni ara el volen votar tot i que ERC sí ha votat la hiperventilada Borràs. Molts sabíem que Junts dificultaria un govern presidit per ERC. Tots parlen de grans principis però la realitat és que estem davant d’una baralla de galls del més tronat. Lluiten per tenir el poder, els catalans som simplement la torna necessària.

I ara què? Ens diuen que els d’ERC intentaran un govern en minoria amb els comuns i la CUP que haurà de negociar els vots que li falten. La primera discussió ha estat si es tracta d’un govern independentista, els comuns diuen que no, els altres que sí. La segona és que, segons comuns i les CUP, ha de ser d’esquerres i ERC vol deixar la porta oberta a la possible incorporació de Junts. Diem-ho clar, estan ficats en un galimaties de mil dimonis. Als comuns els dic que crec que no saben on es fiquen i que quan se’ls treguin de sobre potser ho entendran. Un partit que té un grup important amb ànima federal li resultarà difícil compaginar-ho amb ERC i les CUP. I tot això es fa a esquenes dels que van guanyar les eleccions, els socialdemòcrates catalans que de sempre han defensat el catalanisme i el federalisme com va reivindicar Iceta encara fa poc a l’acte per commemorar el dia d’Europa. L’acord que ara es planteja vol marginar la socialdemocràcia que és un dels grups que ha configurat Europa, un despropòsit. Per acabar-ho d’adobar, ERC diu que vol negociar amb el govern d’Espanya deixant de banda el PSC. De veritat creuen que poden fer-ho al marge del PSC que en forma part?

El problema català és un problema que difícilment tindrà solució si els catalans no ens posem d’acord en unes línies mestres i això requereix acords transversals en què participin representants dels diferents corrents tant de l’independentisme com dels que no hi combreguen. El procés ha estat un intent de fer passar per l’adreçador els no independentistes a Catalunya tot reclamant al govern d’Espanya que ho accepti perquè sí, perquè ho diuen ells. En qualsevol país democràtic això és simplement intolerable, és un xantatge. El procés està mort (encara que hi hagi qui continuï defensant-lo) i tot el temps que tardi Catalunya a enterrar-lo serà temps perdut. Catalunya necessita un pacte i si ERC vol pactar amb el govern d’Espanya el primer que ha de fer és respectar el PSC, dialogar amb ell, negociar un ampli acord a Catalunya. Els recordo que el PSC és la socialdemocràcia que està liderant la sortida progressista a la crisi a tot el món occidental, als EUA on Biden ha presentat un programa sorprenentment socialdemòcrata (el pla American Job) o a Europa amb els plans de recuperació. Voler callar la socialdemocràcia i negociar amb Espanya o participar a Europa és una insensatesa. Els exconvergents sempre ho han intentat i ERC durant la campanya es va deixar enredar per signar un document que significava un cordó sanitari al PSC i ara els toca rectificar si volen sortir de l’atzucac. Segurament no serà immediat però és l’única sortida raonable. Diàleg i negociació entre tots els catalans sense exclusions i diàleg i negociació del resultat del diàleg català amb Espanya.

Els comuns reclamen que el PSC sigui responsable. Per què no demana que sigui responsable ERC, respecti i aixequi el cordó sanitari al PSC i iniciï un diàleg franc? Vaig ser dels que vaig defensar que a la segona votació (el 30/03/21) el PSC, sense demanar res, s’abstingués deixant governar ERC. Ara demanar-ho sense fer cap gest em sembla impossible. ERC i els comuns tenen a les seves mans obrir un diàleg amb el PSC. Crec que d’això depèn que tinguem govern.