Tres han estat les notícies que han copat l’actualitat informativa de la setmana. La primera, sens dubte la més rellevant, fa referència al canvi d’imatge que Pablo Iglesias, exlíder del grup «politicomelòdic» Unides Podem, s’ha marcat l’endemà mateix d’abandonar la vida política. O almenys això diu. De moment. «Vida nova, imatge nova», deu haver pensat el polític abans conegut com «el coletas», que amb aquest «new look» ha estat el blanc d’un bon grapat de mems. Aquell en què se’l veu assegut llegint concentrat al costat de l’enyorat cantautor «eroticofestiu» El Fary, també llegint, però en banyador, a pit descobert, és simplement insuperable. M’he fet encarregar una samarreta. Aquest estiu ho peto.

Les altres dues notícies es desmarquen del safareig i toquen més l’os de l’àmbit polític, motiu pel qual, reconec, perden interès pel lector més cultivat i exquisit que consumeix les meves, sens dubte, imprescindibles columnes d’opinió. La primera fa referència a la no-formació del govern català. Bé, això per si sol no és que sigui cap notícia, sinó el fet que justament aquesta setmana s’han complert tres mesos de la celebració de les últimes eleccions al Parlament, tres mesos en què cap dels grups suposadament amb capacitat per formar govern no han tingut nassos de fer els deures i trobar la manera de fer-ho. Són com aquells alumnes que durant tot el curs no foten ni brot perquè no els dona la gana, i un bon dia es desperten i diuen que no han tingut temps, i donen excuses de tota mena que en cap cas els responsabilitzen a ells de res. I no se us acudeixi pressionar-los més, pobrets! El polític és com aquest nano, però afegint-hi tota mena de limitacions mentals, fet que encara complica més que no resolguin en tres mesos, el que qualsevol persona amb seny assoliria en menys d’una setmana. Coses d’aquesta democràcia pervertida. I que hi ha massa gos amb cara de conill.

El tercer i últim fet noticiós incideix, encara més, en la nul·la capacitat d’acció i decisió d’aquests que gestionen la cosa pública, i ho fa centrant-se en l’esperpèntic nou episodi del procés de vacunació al que ens han abocat: el termini màxim per subministrar la segona dosi de la vacuna d’AstraZeneca s’està esgotant per a molts, un termini que ha passat –ara– de 12 a 16 setmanes sense cap mena d’explicació raonada. Després, la culpa del que passa és de la gent, que passa de tot, no fa cas i munta festes al carrer. Dic jo, que aquesta falta absoluta de credibilitat, alguna cosa hi tindrà a veure. En aquest context, s’entén també que durant els últims anys hi hagi hagut un canvi de tendència en la professió de futur preferida pels nostres joves, que han passat de voler ser youtubers a preferir ser polítics, justificant-ho amb tres motius: «No fan res; si ho fan malament, ningú els diu res; i a sobre es forren». Una sincera percepció de la política que ens augura un horitzó gens esperançador.