No tot allò que és important es pot quantificar. A Catalunya, no tota l’apropiació institucional de la Generalitat per part del «procés» es pot mesurar numèricament. Ni tota la propaganda i manipulació institucional té pes substancial en la despesa (fer servir el palau de tothom per un acte partidista és barat però gravíssim), ni tota la despesa supèrflua és propaganda. Però una part important sí que ho és, i els socialistes no som els únics que ho diem.

Un dels principals compromisos de la campanya que va encapçalar Salvador Illa a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va ser: «Revisarem tot el pressupost de la Generalitat amb un criteri unificat d’eficiència. Revisarem en profunditat les inèrcies, les duplicitats i el malbaratament. Reassignarem un mínim de 1.100 milions d’euros, incloent-hi la despesa dedicada al procés».

Es combina en l’actualitat una situació d’emergència social i econòmica, amb l’acumulació d’inèrcies d’una administració que porta molt de temps sense modernitzar en profunditat la seva gestió i estructura, i amb sospites de clientelisme i ús partidista. De les diverses il·legalitats que es van cometre durant el procés independentista, es discuteix el delicte de sedició o el de rebel·lió, però poca gent discuteix que es van malversar recursos públics.

A Catalunya es poden assolir com a mínim els nivells d’eficiència administrativa del País Basc, i a la vegada fer realitat els desitjos de Josep M. Bricall quan diu que l’administració de la Generalitat hauria de ser una administració modèlica, i ara no ho és. La degradació de la Generalitat com a institució no és aliena als dèficits de gestió de l’estructura de govern.

Per això el PSC ha realitzat propostes en diversos terrenys, per reorientar les prioritats pressupostàries del Govern de la Generalitat. Aquestes propostes seran la base d’un treball sistemàtic que, amb un grup parlamentari reforçat, els socialistes seguirem realitzant des del govern o des de l’oposició, amb la col·laboració de persones del món acadèmic i de persones amb experiència del més alt nivell al Govern català. Creiem que amb aquest esforç es poden aconseguir reassignacions graduals de partides a prioritats socials des de 2021, fins a assolir un mínim de 1.100 milions d’euros anuals en 2024. Aquests recursos alliberats gradualment no serien retallades, sinó diners que es dedicarien a les prioritats socials.

Sense comptar aquells aspectes sobre els quals no es pot avançar sense fer un treball més a fons des de dintre de l’administració (especialment pel que fa a les subvencions), els exemples sobre els quals hem treballat i dels quals es va fer ressò el Diari de Girona junt amb altres mitjans (entitats, estructures de direcció, acció exterior, TV3, lloguers, telecomunicacions, etc), permetrien reassignar a prioritats socials quantitats substancials. El treball a fer amb una comissió ad hoc farà que aquestes quantitats s’hagin d’entendre com nivells mínims d’estalvi a assolir al final de la legislatura (en els anys anteriors es produiria una aproximació gradual als objectius finals).

Una Generalitat que recuperi la passió per governar allò que és col·lectiu ha de reforçar molt més l’avaluació ex ante i ex post, i l’anàlisi cost-benefici especialment dels projectes que impliquen inversió en infraestructures. La cultura de l’avaluació transparent ha d’estar present en tota la gestió del Govern de la Generalitat. És necessari prestigiar i donar protagonisme a l’agència Ivàlua, i disposar de mecanismes addicionals d’avaluació al màxim nivell.

És per això imprescindible anar més enllà d’aquestes aproximacions inicials, i crear una Comissió d’Experts Interns i externs a la Generalitat, que analitzi en profunditat i al detall l’estructura actual administrativa i de despesa, i faci propostes de racionalització i modernització de l’administració, per dirigir totes les energies a la recuperació econòmica i social, i a l’exercici eficient i eficaç de les competències assignades.