Si es preveu que un projecte (sigui una nova autopista, un port esportiu o una central de producció d’energia) pot produir impactes negatius sobre el medi ambient, cal realitzar una avaluació d’impacte ambiental (AIA) que ve regulada per la Llei 21/2013, que és una transposició de la Directiva 2011/92/UE.

Un punt fonamental de l’estudi és l’anomenada «avaluació d’alternatives», que consisteix (com la mateixa llei diu) a descriure les diverses alternatives raonables estudiades que tinguin relació amb el projecte i les seves característiques específiques, inclosa l’alternativa zero, o de no realització del projecte, i una justificació de les principals raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectes del projecte sobre el medi ambient. Es tracta, per tant, de considerar les diferents possibilitats per aconseguir l’objectiu que es marca el projecte, produint a la vegada la menor destrossa ambiental.

En general hi ha tres famílies bàsiques d’alternatives: de procés (la manera de fer les coses), d’ubicació (situant el projecte en un lloc o altre) i de volum (la intensitat de l’actuació).

Us posaré un exemple senzill per facilitar la comprensió: hem de comunicar la ciutat A amb la B. Les alternatives serien: ho fem amb tren o per carretera? (de procés); per on fem passar la infraestructura lineal (d’ubicació)?; fem via senzilla o doble i si és una autovia, dos o tres carrils (de volum)? L’anàlisi d’alternatives ha de decidir quina és la més favorable per a la conservació del medi ambient en el seu conjunt. Després caldrà veure si és econòmicament sostenible, però aquestes són figues d’un altre paner.

Normalment l’alternativa zero sempre surt malparada a l’anàlisi. Si volem comunicar les ciutats A i B, no fer res (ni carretera ni tren) evidentment que no té impacte sobre el medi ambient però tampoc acompleix l’objectiu que ens hem marcat. No fer res vol dir anar amb mula, a peu o fer una volta de 100 quilòmetres per la ciutat C que a la vegada està comunicada amb A i B. Absurd, oi?

Tota aquesta introducció és per posar-vos en antecedents de com ha despatxat l’anàlisi d’alternatives el document inicial de consultes prèvies del «Projecte de Parc Eòlic Marí Tramuntana». Ja em perdonareu que torni sobre aquest tema però estic convençut que és la principal amenaça ambiental que ara per ara té plantejada l’Empordà i no em cansaré de fer pedagogia sobre el tema.

El projecte pretén generar 1000 MW d’energia eòlica (objectiu molt lloable ja que és una font renovable i que lluita eficaçment contra el canvi climàtic, en allò que se’n diu transició energètica). Doncs bé, el document inicial planteja les següents alternatives: la zero (és a dir, no fer res), cinc alternatives d’ubicació dels aerogeneradors (els posem aquí o allà, petits detalls) i dos alternatives més d’evacuació de l’energia produïda (per l’Alt Empordà o pel Baix Empordà).

I la conclusió (absolutament esbiaixada) és: ja que l’alternativa zero és molt dolenta (a qui se li pot ocórrer deixar Catalunya a la cua de la transició energètica?), i necessitem aquests megawatts de renovables, digueu-me on us poso els aerogeneradors i per on voleu que tregui l’energia, però no hi ha altre remei que construir aquesta macrocentral eòlica a la badia de Roses. Els promotors se senten transparents i amants de la participació ciutadana. No reconeixen arguments ni ambientals, econòmics ni socials que valguin: per damunt de tot s’ha de produir aquesta energia eòlica. I els que s’hi oposen són uns egoistes, uns nimbys atrotinats.

Aquesta anàlisi d’alternatives, tal com l’han plantejat, és una fal·làcia. No és certa la disjuntiva o fem el parc eòlic marí o no fem res. Proposo unes quantes idees: quin percentatge d’aquests 1000 MW no caldria produir amb una millora de l’eficiència energètica d’edificis (que crearia una demanda de treball)? Quina part es podria produir mitjançant energia fotovoltaica aprofitant cobertes d’edificis? Quanta energia renovable seria factible generar de manera descentralitzada a escala municipal o de grans polígons industrials? És a dir: per què no es consideren les alternatives existents per generar, almenys en part, allò que es vol obtenir mitjançant aerogeneradors marins? Una de les principals crítiques que s’ha de fer al projecte rau en aquesta manera gens objectiva d’analitzar les alternatives.

És com dir: passo la carretera per damunt de la catedral gòtica i l’enderroco o per una vall d’altíssim valor ecològic? Seria una anàlisi contaminada: hi ha ben segur altres maneres de comunicar dues ciutats. No s’ha d’escollir només entre la catedral gòtica o els ecosistemes valuosos.