Els esdeveniments dels últims dies fan pensar que veurem canvis en la gestió de Catalunya. No només perquè qui presideix és d’Esquerra i abans era de Junts, sinó per la predisposició mostrada per alguns líders polítics. ERC veu amb bons ulls arribar a acords amb els seus socis independentistes, però també amb PSC i comuns quan es tracti d’aquella gestió més del dia a dia, que faciliti la vida a les persones a curt, mitjà i llarg termini. Salvador Illa s’hi ha posat bé i Jéssica Albiach també ho farà quan li passi l’enfadament en haver-se sentit utilitzada. Pere Aragonès no vol dependre només de la inestabilitat que li ofereixen Junts i CUP -els darrers, encara que ara no ho sembli, tampoc li ho posaran fàcil-; pretén obtenir un espectre molt ampli que li permeti assegurar-se una llarga estada a la cadira presidencial. I sap que el tema d’Elsa Artadi, lluny de ser una anècdota, dona una pista de com serà la convivència dels dos socis a partir del mateix moment que el Govern comenci a córrer. Artadi no es vol cremar amb batalletes de saló i punyalades per l’esquena; vol ser molt més important i per aquesta raó fa un pas al costat real i es prepara per a un futur que tots desconeixem. La seva decisió és l’avís del principi del final del nou Govern i ara veurem si Aragonès és capaç d’aguantar el veritable «embat» que li ve a sobre.
