Aquest és el preu que ha costat el submarí Isaac Peral de l’Armada Espanyola. 1.800 milions llançats al mar (mai millor dit), en un temps de pandèmia on la despesa sanitària a l’estat espanyol és tres vegades inferior a la militar. Concretament, la despesa militar ha augmentat més d’un 9% i per això durant el 2020 el govern d’Espanya ha gastat 19.762 milions d’euros, que són més de 54 milions euros diaris. Aquest submarí, 100% made in Spain no és l’única gran despesa que ha fet el govern pel que fa al ministeri de defensa, ja que l’estat té previst construir-ne tres més, amb una inversió total de 4.000 milions d’euros, si no hi ha sobrecostos.
Per altra part, recentment hem sabut que es destinaran 823.000 euros en tricornis per a la Guardia Civil. A més, segons el portal de transparència, el pressupost per a la Casa Reial el 2021, és de 8.431.150 euros, que és un increment de 544.000 euros respecte a l’exercici anterior.
Curiosament els polítics xenòfobs que han acusat el govern espanyol (amb mentides i falsedats) per l’ajuda que reben els menors no acompanyats, no s’han escandalitzat per les xifres (no gaire modestes), destinades a la despesa militar o a la casa del rei. En temps de crisi és necessària aquesta despesa?
El protagonista de l’excel·lent pel·lícula, El gran dictador, de Chaplin, diu en el seu discurs final: «Més que màquines necessitem humanitat, més que intel·ligència, tenir bondat i dolcesa». Perquè «sense eixes qualitats, la vida serà violenta i es perdrà tot». El setembre de l’any passat, el papa Francesc deia: «Hem de desmantellar la lògica perversa que atribueix a la possessió d’armes, la seguretat personal i social. Aquesta lògica només serveix per a incrementar els guanys de la indústria bèl·lica, alimentant un clima de desconfiança i temor entre les persones i els pobles». I el maig de 2015, el papa afirmava que «el comerç d’armes és una indústria de la mort».
Els 1.800 milions d’euros del submarí haurien estat millor empleats si s’haguessin destinat, per exemple, al projecte «Invulnerables» de Sor Lucía Caram. O a l’hospital de campanya de l’església de Santa Anna de Barcelona, que acull i dona menjar els sensesostres. O a Open Arms, que es dedica a rescatar (i a salvar) persones que queden a la deriva a la Mediterrània. Perquè, cal no oblidar-ho: si no salvem, matem, com ha dit el cardenal de Bolonya, Matteo Zuppi.
Per això cal que els cristians alcem la veu per denunciar aquesta indústria de la mort i la despesa en armament. El teòleg Johan-Baptist Mezt, que era «crític amb un cristianisme aburgesat», deia que el cristianisme havia de ser «decididament un agent de canvi davant la injustícia que impera en el món». I és que sovint, com diu l’arquebisbe Santiago Agrelo, «ens hem inventat un cristianisme sense compromís social» (Religión Digital, 9 d’octubre de 2020).
