És comprensible que Andreu Mas-Colell gairebé exigís, aquesta setmana, que el PSC havia de votar a favor, o abstenir-se, perquè ERC pogués formar govern. Els independentistes sempre han cregut que Catalunya és seva i que tothom s’ha de sotmetre als seus designis. Mas-Colell, encara que darrerament es faci el despistat, més del que ja ho era, ha estat còmplice dels que han perpetrat nombroses il·legalitats els últims anys i han destruït el país. Va encoratjar la fal·làcia de l’espoli fiscal i formava part del govern del 9-N.
El que no hauria de ser tan comprensible és que l’escriptor i articulista Jordi Amat, una de les actuals referències del món no independentista català, instés Salvador Illa, només un dia abans que ERC i JxCat anunciessin el nou pacte de govern, a donar suport, gratis et amore, a un govern d’ERC; que això seria tenir sentit d’estat, sostenia. Després de més de quatre dècades d’imposició nacionalista, encara no hem après de què va això? ¿El candidat més votat, cert que sense majoria parlamentària, que se suposa que representa tot el contrari que l’independentisme sectari, ha d’agenollar-se davant d’un partit que, dos dies abans de les eleccions, li va posar un cordó sanitari propi d’un règim absolutista? En què s’ha convertit Catalunya? ¿Un analista com Jordi Amat, desconeixia que ERC i JxCat acabarien pactant? Que els comuns no ho haguessin entès, i fessin durant uns dies de tontos útils, és coherent amb la seva trajectòria. Ja es van deixar prendre el pèl votant uns pressupostos a canvi d’eleccions immediates, que es van convocar un any més tard. Els comuns tenen el mateix d’esquerres que jo de físic nuclear.
Parafrasejant Gary Lineker, a Catalunya les eleccions són una expressió democràtica que se celebra periòdicament i que sempre guanya Convergència, o la seva actual marca de JxCat. Aquest cop també. ERC ha cedit tot el poder real a canvi de tenir la presidència. Per a Rufián, fa una setmana, JxCat era «independentisme de dretes» i ara, per art de màgia, «no són tan de dretes». Malgrat que algun dirigent puigdemontista, amb el sou garantit, preferia la trencadissa, ¿de debò encara hi ha gent ingènua que es creu que els exconvergents obligarien centenars dels seus, que cobren sous descomunals, a buscar-se la vida i a renunciar a les prebendes d’un poder que permet mantenir tot el negoci, Waterloo inclòs? Per alguna cosa han creat una nova conselleria: la família creix i s’ha de donar aixopluc a tothom. Serà fantàstic veure com les nenes de la CUP donen un suport entusiàstic a un conseller d’Economia que prové de la Caixa (ja no és cap anatema l’Ibex-35?) i a què els guanyadors de la Lliga Espanyola i la Champions europea de les retallades sanitàries recuperin aquesta conselleria. És com si els guions del Polònia s’elaboressin els dimarts en el Consell Executiu. Encara hi ha gent que ignora de què va, realment, el procés independentista? Les apel·lacions de Pere Aragonès a «culminar la independència» i l’«embat democràtic» de les nenes de la CUP, l’únic partit antisistema del món que sempre vota a favor de la dreta, són pura retòrica per mantenir la fe dels fidels. Ells mateixos saben, més que ningú, que no hi haurà ni independència, ni referèndum a l’escocesa, ni embats de cap mena. Tan sols els indults. I no només perquè Espanya sigui franquista, segons el llenguatge independentista, sinó perquè Europa, que es va construir contra els nacionalismes, no en vol ni sentir a parlar. Si ho volguessin «tornar a fer», que no ho crec, ja han comprovat com funciona l’estat de dret en una democràcia. L’única realitat és que el hàmster continua donant voltes i que, amb un govern que neix dividit, Catalunya seguirà la seva progressiva decadència. Això sí, sempre quedarà el recurs de proclamar que la culpa és de Madrid. Els creients s’ho empassaran i dintre de dos anys els tornaran a votar amb il·lusió.
