Fa pocs dies m’ha deixat la meva gossa. Les persones que han tingut mascotes saben el que se sent. Ha estat dinou anys al meu costat. La tristesa marxarà, però mai l’oblidaré. Només hi ha dues classes d’amor que ho donen tot a canvi de res: l’amor de les mares i el de la teva mascota.

Avui dia, hi ha molta pressió social especialment en l’etapa de l’adolescència. Contínuament, estem pendents de què pensarà la gent, què diran de mi... De vegades aquesta pressió ha comportat a moltes persones desenvolupar trastorns psicològics o desenllaços com el suïcidi. Això no passaria si cadascú de nosaltres deixés de criticar, posar etiquetes, jutjar, fer bullying... i acceptés tothom tal com és, donant importància al que hi ha darrere de la part superficial. Hem de pensar! Totes les persones tenim sentiments i l’obligació de ser estimades i estimar. Jo soc adolescent i soc testimoni d’aquesta pressió i de com de cruels podem arribar a ser els éssers humans sense adonar-nos-en. Necessitem gent decidida per canviar tot això i contagiar aquest entusiasme de revolució a altres.

Ens referim al pacte dit de «les masies» entre els representants dels dos partits, ERC i JxCat, que acabà amb la represa de les negociacions, amb l’arribada a un preacord, per aconseguir, quan ja mancaven ben pocs dies per esgotar el termini, la formació del nou govern.

Vet ací que, un que ja té una edat considerable i que, com tants, patia veient que la cosa anava pel mal borràs, ara, veient que va per bon camí, se m’ha acudit una mena de conte, per treure ferro al tema, i poder-ho explicar als nostres nets. En lloc de «Pacte de les Masies» en dic «El part de les masies». Els vuitanta dies que han passat, des de l’inici de la gestació, d’aquesta mena d’embaràs, que és talment d’aquells fetus que creixen amb problemes, i cal tenir cura que no acabi malament. Arribat el dia que calia prendre la decisió, els pares de la criatura varen decidir anar a passar un cap de setmana diferent, a unes històriques masies, en plena natura, esperant que, el nou ambient, anés bé per a la criatura que estava en camí, per tal que recuperés la normalitat; mentrestant, els pares parlarien de com enfocar l’imminent part.

Renoi! Varen encertar-ho de ple, va ser com posar oli a un llum, tot va millorar, i malgrat que caldrà anar amb molt de compte, l’hora del part ja és arribada, ja s’ha començat a trencat aigües, i la criatura és a punt de néixer, ah! i tindrà la CUP per padrina. I com tots els contes, cal esperar que el final sigui el correcte.

Ja em disculparan aquesta humil manera d’explicar-ho. Està fet amb la millor intenció; es tracta del meu parer.

Últimament es veuen passar motos i cotxes de pressa lliure per qualsevol indret del barri de Sant Narcís i carrer Güell zona Maristes.

Tot i que sembla que la Guàrdia Urbana ho deu tenir tot controlat, cal demanar que no s’abaixi la guàrdia, perquè, si aquesta gent s’encoratja, després és molt difícil parar-los.

També cal comentar que les bicicletes passen pel costat dels vianants per les voreres a una velocitat no aconsellable i provoquen ensurts perquè no t’ho esperes. Sents un soroll estrany i veus passar la bicicleta fent un ruixat de vent pel teu costat. Fa por. I també els patinets, que van com volen.