Ja fa uns quants anys que a Catalunya hi ha un debat important sobre la necessitat d’adoptar uns horaris més europeus. Des de 2015 fins ara hem creat un Consell Assessor per a la Reforma Horària, hem subscrit un pacte per unanimitat al Parlament, i la Generalitat va anunciar que fixaria les sis de la tarda com a hora límit per començar actes públics i que tancaria els edificis públics abans de les vuit del vespre.

El primer acte del president Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, la solemne presa de possessió del càrrec, va incomplir aquest compromís. Va començar en un horari tan europeu com un quart de nou del vespre sense que hi hagués cap motiu que ho justifiqués. Uns diran que per motius d’oportunitat mediàtica (el final de l’acte enllaçava amb l’informatiu televisat de més audiència) i d’altres perquè així es donava temps a alguns dels convidats a l’acte per aprofitar al màxim el cap de setmana de tres dies, ja que dilluns va ser festa a Barcelona.

Potser ens ho podria explicar el director general de l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat, un servidor públic que rep 77.672 euros anuals per «coordinar les polítiques en l’àmbit de l’organització i els usos del temps de la vida quotidiana », però que no es pronuncia quan el seu propi Govern va fora d’hores.