Estava convençut que arribarien a un acord com així ha passat, no tenien altra sortida. L’acord és fruit d’equilibris complicats. A part del tema de la cantarella independentista l’acord de govern sembla un intent de governar l’autonomia. Al seu moment a Convergència es va crear un lobby anomenat «sector negoci». Consistia en persones i entitats que obtenien beneficis per a ells o les empreses amb contractes amb l’administració. No entraré aquí en la forma com s’obtenien aquests contractes perquè n’hi ha de tot tipus, uns més legals que altres. Es tractava de que contractes importants de l’administració fossin assignats als «amics» del sector negoci. Hi va haver irregularitats però també simples contractacions que donaven abundants beneficis. Posaré només un exemple, encara avui els serveis de càtering (i molts altres) de la majoria dels hospitals de Catalunya estan en mans d’aquest «sector negoci» dels exconvergents. La meva percepció és que ERC ha aconseguit la Presidència pactant amb el que queda en peu del «sector negoci» de convergència. Es tracta d’un pacte de conveniències, et fem president i nosaltres conservem els negocis. Si això porta a governar Catalunya en un sentit tarradellista, benvingut sia, però que no ens expliquin que són un govern d’esquerres. El PSC i els comuns ja han dit que faran una oposició constructiva i, per tant, el govern si vol tindria la possibilitat de suports variables. Si la meva percepció és correcta veurem com reacciona la CUP que de moment ja ha ocupat una seu d’ERC, cosa que mai va fer amb les de Junts.
Quant al tema de la lluita per la independència en paraules d’Aragonès hi ha dos temes de fons:
1. Aragonès ha dit que treballarà per fer avançar el procés cap a la independència seguint el model escocès. Cal recordar-li algunes obvietats. Els escocesos no s’han plantejat mai saltar-se les lleis del Regne Unit ni cap actuació unilateral. Recordin que l’ex-president d’Escòcia, Alex Salmond, va afirmar que ell no compartia l’estratègia dels independentistes catalans. El escocesos van esperar diverses legislatures fins que Cameron va acceptar un referèndum. Si Aragonès vol seguir l’exemple d’Escòcia, el primer que hauria de fer és desmarcar-se dels fets de la tardor del 2017 i de tota deriva unilateral i ni ho ha fet ni penso que ho faci. Reivindicar el model escocès sols per demanar un referèndum acordat sense deixar clar que no tornaran a saltar-se la llei em sembla d’una gran hipocresia. I això té a veure amb els indults. Defenso que s’ha d’indultar els líders independentistes de les penes de presó, ja han complert la seva part, però si no renuncien explícitament a la unilateralitat, penso que han de continuar inhabilitats per a la política activa. Finalment seguint el model escocès, s’hauria d’aixecar el cordó sanitari als socialistes, els escocesos tampoc han fet mai aquesta estupidesa.
2. Aragonès i el seu govern diuen que volen pactar amb el govern Sánchez. És obvi que es necessita diàleg perquè tenim un problema polític però difereixo en una cosa essencial. Mentre el Govern català no tingui la voluntat de representar tots els catalans el problema continuarà i avui, en aquest tema, els no independentistes (inclosos els federalistes i catalanistes de sempre) no ens sentim representats per les propostes del Govern Aragonès. Continuar amb el «procés» que ha fracassat i deixar fora la meitat dels catalans només porta que el Govern d’Espanya hagi de representar la meitat de catalans que exclou la Generalitat. Catalunya ha de dialogar amb si mateixa per mirar d’arribar a algun acord transversal, un acord entre les forces polítiques centrals a Catalunya que tingui un ampli suport, bastant més enllà del 50%. Tothom sap que aquest acord passa per formes de col·laboració federal i per més participació de les federacions (CA) a la UE. Amb els fons europeus hi hauria una oportunitat excel·lent per assajar-ho perquè projectes com el de les bateries elèctriques haurien de ser coordinats no sols entre CA sinó amb altres regions europees que presenten projectes amb la mateixa finalitat. El tema d’un acord transversal amb totes les sensibilitats de la societat catalana em sembla el gran repte que té avui Catalunya i en l’acord de govern no hi he trobat cap referència. El Parlament hauria de crear una taula de diàleg entre els partits catalans on el paper de PSC i comuns seria essencial. Desgraciadament el procés va crear un monstre (els hiperventilats que es van creure totes les mentides) i cap líder independentista s’atreveix a enfrontar-s’hi. Iceta ja va dir fa temps que el diàleg a Catalunya i el federalisme a Espanya i a Europa són el camí, en deien la 3a via, recorden? Iceta llavors ja va dir: tot i el que es diu no és la tercera via, és la primera i única via i en això estem.
Una nota sobre referèndums. Tots sabem que un referèndum binari avui tindria com a resultat un empat tècnic que no resol res a menys que es vulgui fer trampa. Hi ha qui diu que si es fes un referèndum binari i guanyés el no a la independència tot queda igual però si guanyés el sí (encara que fos per poc) aleshores s’ha d’implementar la independència, una solució sense marxa enrere. Resumint, els que no volem la independència si perdem, perdem per sempre i els altres si perden, passat un temps poden tornar a demanar un referèndum, només perden momentàniament.
Aquests independentistes no volen un referèndum sinó un «neverendum», anar proposant referèndums fins que surti el que ells volen que s’haurà d’implantar immediatament, una trampa antidemocràtica força tronada.
Resumint, diàleg sí però sempre respectant el marc legal que ens hem donat democràticament i el diàleg ha de tenir dues potes, una taula de governs de Catalunya i Espanya i una taula de partits polítics catalans.
