Al llarg d’aquest any, la ministra socialista d’Educació haurà de definir el currículum (presentat el 26 de març passat), que tots els alumnes de Primària i de l’ESO hauran de seguir en els propers anys. Què vol dir la ministra quan afirma: «Ja no és suficient l’aprenentatge memorístic i acumulatiu»? Pretén desbancar la importància de la memòria durant el procés de formació obligatòria? El que realment pretén i fa és ressuscitar les propostes de la LOGSE del PSOE de 30 anys enrere. Álvaro Marchesi, promotor de la llei socialista de 1990, i Cèsar Coll, professor de Psicologia Evolutiva de l’Educació (UB), foren pares de la LOGSE, i ara formen part del grup d’experts de la «nova» llei.

El pedagog, psicòleg i filòsof nord-americà John Dewey (1859-1952) advertia: «Els principis es concreten només en les conseqüències que resulten de la seva aplicació». El principis de l’educació socialista es concretaven (1990) i es concreten (2021) en un axioma: una educació lleugera perquè saber molt és cosa d’internet i de la Intel·ligència Artificial. Es veu que aquesta gent ni tan sols té memòria episòdica... de les conseqüències de la LOGSE.

La ciència que estudia com aprèn el cervell i adquireix coneixement s’anomena neurodidàctica. El cervell no aprèn per competències, sinó per procediments cognitius/emocionals/executius que activen les xarxes neuronals pertinents. En cada procediment hi entra la memòria de treball (working memory). El neurocientífic doctor Joaquim Fuster (Universitat de Califòrnia-UCLA), descobridor de les cèl·lules de la memòria de treball en el seu laboratori de Los Angeles, sosté que la memòria de treball, que ell anomena memòria operant, està a la base de l’aprenentatge.

En la conferència que va pronunciar a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (Madrid, 19 octubre de 2016), amb el títol «Cajal en Barcelona: de la neurona a la red, de ayer a hoy», va deixar clar que la memòria operant és la base de l’aprenentatge i la va definir en aquests termes: «La memòria operant és l’activació, en context present, d’una xarxa cognitiva de memòria o coneixement, per a l’abast d’un objectiu de llenguatge, raonament o conducta en un futur més o menys immediat».

En el seu llibre Memory in the Cerebral Cortex (Massachussets Institute of Technologie, MIT, Cambridge, 1995), Fuster insisteix a parlar de la memòria com una activitat motora i creativa: «La memòria és una propietat funcional de totes i cadascuna de les àrees del còrtex cerebral. Per això, com que el còrtex està implicat en totes les nostres representacions del món i en les nostres conductes, la memòria forma part de totes les nostres operacions. Això fa que no sigui una funció localitzable en una àrea cerebral determinada. Espero que els nostres pedagogs en prenguin bona nota. La memòria operant no és solament un magatzem d’informació, sinó també un repertori de destreses i habilitats. La Neurologia ens autoritza a parlar de memòria emocional creativa».

En les seves recents memòries El telar mágico de la mente. Mi vida en Neurociencia (Ariel, 2020), el neurocientífic que millor coneix el cervell ens explica com «la capacitat proactiva de l’escorça prefrontal per inventar allò nou serveix com a guia per a la didàctica moderna, estimulant ja des de l’escola primària l’aprenentatge actiu. La clau de l’aprenentatge, doncs, radica en el lòbul frontal, seu de la memòria de treball i de la intel·ligència executiva, i, si som capaços d’exercitar-lo, d’adults traurem tot el nostre potencial». (Capítol 8, «Memoria y Educación»).

Convé recordar el que el neurocientífic A. Damasio, en el centenari de la concessió del Premi Nobel a Cajal, va deixar escrit: «La ‘gimnàstica cerebral’, com l’anomenava Cajal, condueix a augments macroscòpicament mesurables en les regions neuroanatòmiques més implicades en el procés d’aprenentatge. La Neurociència moderna permet mesurar el creixement de la capacitat dels alumnes i, per tant, del creixement mesurable del capital humà de la Nació».

Amb la llei socialista Celaá els alumnes arribaran a adults sense haver pogut desenvolupar tot el potencial que els podria haver aportat l’exercitació de la memòria al llarg del que hauria de ser un currículum escolar fonamentat científicament i, d’aquesta manera, no hi podrà haver creixement mesurable del capital humà d’Espanya.

El neurocientífic Stanislas Dehaene, president del Consell Científic de l’Educació Nacional de França, va declarar de manera contundent: «Cal revisar tota la pedagogia de l’escola francesa perquè l’escola ha d’adaptar-se a les capacitats infinites del cervell» (Le Point, 22.6.2017). Cal revisar també tota la pedagogia de l’escola espanyola perquè la llei educativa Celaá no progressa adequadament i, a més, denigra la memòria i les capacitats infinites del cervell dels nostres alumnes.