La pandèmia ha encetat discussions a totes les institucions i llars del món. Temes com la mort, la llibertat, la por, la cura, l’amor, l’educació, l’oci, el treball, les formes de control polític, la veritat o el lloc de la ciència en la societat, han ressorgit i són qüestions que confronten institucions i la ciutadania. L’enorme nombre de malalts i de morts ha posat el sistema sanitari i social en crisi. A tot això cal afegir-hi el problema econòmic en un món ja en crisi econòmica des de fa més d’una dècada. En definitiva, el problema de la COVID-19 s’ha convertit en global i entra a les nostres llars de forma aclaparadora.

De cop i volta, temes com la nostra forma de viure, la societat que ens agradaria tenir, la manera com hem d’educar-nos a nosaltres mateixos i als altres, estan en joc. Molts tenim la impressió que en les darreres dècades no s’ha parlat prou i ara ho hem de fer amb urgència. La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest un munt de problemes que potser no teníem ganes d’assumir. Sembla que comencem a entendre que una societat que només depèn de l’economia no resisteix a les exigències sanitàries, socials i psicològiques per molt que una pandèmia és un esdeveniment «natural» i recurrent en la Història de la humanitat.

Ara ja és obvi: la pandèmia ha fet col·lisionar salut pública, ciència, economia i política. La pandèmia ens mostra la interconnexió de la medicina amb altres realitats, on convergeixen múltiples disciplines. La solució a la COVID-19 no es limita al tractament dels malalts ni a la manipulació de virus als laboratoris, sinó que implica aprendre a conviure amb ells i prevenir-los mitjançant diverses mesures mèdiques, polítiques, econòmiques i els nous sistemes educatius. A més, s’ha posat de manifest les contradiccions entre economia i medicina, entre llibertat i control de l’Estat, entre dir la veritat o mentir (potser per evitar l’alarmisme?), entre defensar el nostre dret a manifestar-se i limitar el contagi. Què ha de prevaldre? Medicina, economia, política, religió, salut pública, les persones?

En aquest context, els mitjans de comunicació tenen un paper essencial. Manifesten criteris canviants i ens mostren clares contradiccions entre medicina i informació, entre realitat i narració. Molts veuen la pandèmia com una oportunitat per al canvi, un avantatge que ens ajudarà a entendre la nostra vulnerabilitat, a fer-nos conscients de la nostra interdependència mútua, ens ensenyarà que tots som iguals, animant-nos a construir una societat més justa. Alguns argumenten que aquesta crisi afavoreix la idea d’un món més just. Un cop més s’ha reactivat el debat entre optimistes i pessimistes sorgit en altres catàstrofes que es repeteixen periòdicament i formen part de la nostra història. Però el que ningú podrà negar és que, sigui quin el resultat final, haurà depès de nosaltres.