Estimat i enyorat Jordi, com deus saber, des de fa uns dies gaudeixes d’un gran parc que porta el teu nom. Una placa ben visible i gens amagada ho diu de manera molt clara: Parc de Jordi Vilamitjana i Pujol. Està situat molt a prop d’on vas dedicar i transmetre hores d’esforç, ensenyament i pedagogia a desenes de joves. El teu institut està a tocar. També molt a prop hi ha el cementiri de Santa Eugènia, on vas descobrir un dia l’existència d’unes pedres de l’antic pont del Dimoni. En aquest cas també, la teva insistència i, per què no dir-ho, la teva tossuderia van tenir fruit i es va reconstruir el pont. Lamento dir-te, però, que dins del teu nou parc hi ha aquella mena de construcció de formigó horrorosa que volia simular ser el pont del Dimoni. Horrible, de veritat. Hauràs de conviure amb això, què hi farem. Estaries content de saber que cada setmana el parc s’omple de famílies amb nens, ja que disposa d’una àrea amb taules on molta gent va a passar-hi hores de lleure i a menjar-hi. L’únic que, com passa també en altres punts de la ciutat, les papereres estan plenes i la brossa surt per tots els costats. La neteja, com també saps, no és un dels punts forts de la nostra ciutat. I el parc compta també amb un espai per a gossos molt ampli. Crec que sincerament n’estaries molt orgullós.
