Em va agradar molt sentir l’himne de Les Segadores en l’acte d’inici de legislatura, ja que això indica des del primer dia que tenim un governet que es dedicarà a les coses importants i no a efectuar brindis al sol, com és tradicional a Catalunya.

-...i per demostrar que som un governet pragmàtic i que va per feina, en cantar l’himne direm segadores.

Dit i fet. Ara l’himne català és inclusiu, el primer himne inclusiu del món, almenys no em consta que la Marsellesa digui «a les armes ciutadanes», però què sabran els francesos de democràcia i igualtat. Ara bé, Catalunya, sempre al capdavant perquè el món ens miri encara que sigui per riure, no s’hauria de conformar amb un simple «segadores», de fet la segadora que tinc a casa no sembla haver-se donat per al·ludida, a ella mentre li aboquis gasolina està contenta i deixa la gespa com la del Camp Nou. Incloure les senyores en la lletra de l’himne català és maco, però és només un primer pas. Hi ha altres col·lectius oprimits que mereixen sentir-se igualment representats per aquest himne que a Catalunya es canta a la menor ocasió, sigui una comunió o la reunió d’una associació de veïns. De fet, les variacions en la lletra s’expliquen perquè els catalans estem tan farts i avorrits de sentir sempre la mateixa, que es fa necessari innovar-la.

No és just que la resta de grups que lluiten pels seus drets quedin exclosos. Què hi ha dels ciclistes, vegans, animalistes, negres, gais i socis del Reial Madrid? No tenen dret a sentir-se representats per la cançoneta que a tots ens uneix? No són també catalans (i catalanes, perdó)? Reconec que es podria prestar a males interpretacions i burles cantar que «ara és l’hora homosexuals, esmoleu ben bé les eines». Però no podrien almenys els ciclistes preparar les bicicletes, que ara és hora d’estar alerta etcètera? I els vegans, no poden cridar a menjar fruita ara que arriba un altre juny etcètera? O la inclusivitat és total, o no és inclusivitat, Catalunya no es pot permetre una altra vegada ser el país de Quiero Y No Puedo, com quan va voler proclamar la republiqueta.

Això, pel que fa als col·lectius, però queden les professions. És d’un corporativisme insultant que només els segadors (o segadores, perdó) se sentin representats en l’himne. No negaré que sigui un ofici la mar de digne -si bé una mica obsolet-, però també ho són el dels flequers, els professors, les prostitutes i els lampistes. O els viatjants de comerç, que tradicionalment han dut els productes catalans arreu d’Espanya. «Ara és l’hora, representants de filatures», sona èpic alhora que comercial, que és del que es tracta, i mereix formar part de la pròxima versió d’Els Viatjants, abans Els Segadors.

Inclusivitat total. A cada oportunitat que soni l’himne, i a Catalunya no en falten, un nou ofici tradicional hauria d’agafar el relleu dels segadors (i les segadores) que ja fa massa anys que ostenten el monopoli hímnic. Per descomptat que això obligaria a realitzar altres canvis que fessin concordar la lletra, ja que un no imagina ni els informàtics ni les rameres defensant la terra a cops de falç, en tot cas de tòner o de calces, cadascú disposa de les armes que el seu ofici li atorga.