Normal i normalitat són vocables relativament moderns - del segle XIX francès- que comporten alguna cosa comuna, corrent, habitual, natural, usual o predominant i que s’oposen a extraordinari, estrany o especial. El relleu d’en Jordi Xargayó i el nomenament d’en Josep Callol com a director d’aquest rotatiu, Diari de Girona, s’ha fet amb absoluta normalitat i sota els paràmetres habitual de tota empresa editora.
L’exactitud i la precisió, qualitats que li agradaven molt a Josep Pla, escriptor però també periodista, es donen en un mateix acte que es desenvolupa en dos temps. Primer, l’editor, com és escaient, i després el lector. Així ho manen els cànons o normes no escrites però si practicades en l’àmbit periodístic. Amb un detall no menor: la pormenorització del perquè oferta pel director sortint als lectors. Aquest succés diu molt a favor d’en Xargayó, de la seva professionalitat i de la seva concepció del periodisme com a servei públic, però també de la qualitat humana de l’editor, en Javier Moll, que entén la necessitat de l’adeu-siau adreçat als lectors i correlativament ho permet. No recordo cap altre relleu a la premsa publicada en paper, vull dir aquella que disposa d’història llarga al seu darrere, realitzat de manera doblement impecable com ha estat aquesta. Pel contrari, han estat abundants aquells on quin el llegeix, el veritables objectes del mitjà, se n’ha assabentat per una quasi fúnebre nota dictada, donada a conèixer i publicada per l’empresa editorial sense cap més explicació.
En Jordi Xargayó surt per la porta gran havent entrat al diari per una finestra a títol de col·laborador de la de la secció d’esports. La seva trajectòria professional ha estat tan llarga com intensa, però essencialment digna per ètica, una qualitat que no sempre avui es troba en el periodisme. El seu successor, Josep Callol, també format a la casa, bon coneixedor de tots els seus racons, esdevé garantia del què Aitor Moll, conseller delegat del grup Prensa Ibérica, la propietària, digué en l’acte de la seva pressa de possessió: «El Diari de Girona és un diari molt especial que aporta un valor diferencial a la societat gironina i catalana. La seva visió crítica i plural és un bon exemple del que han de ser tant una societat com el periodisme». Qui ho ha fet possible ha estat Xargayó, implicant-se a fons i sovint anant més enllà, com ara la fundació de Tribuna de Girona, un espai obert a la pluralitat de pensament, que vàrem impulsar de manera conjunta, precisament per omplir una mancança social i ciutadana certa alhora de fer-ho amb voluntat de reforçar el sentit de pertinença a una democràcia, que és plural per definició.
En Josep Callol, empordanès com també ho és l’Oriol Puig, que esdevé subdirector d’aquest diari, recull el testimoni. El conec prou bé com per poder dir que les coses seguiran just com es trobaven dimarts passat, però també que aquest diari evolucionarà de manera raonada i raonable cap allí on la mateixa societat vagi, doncs el ser d’un mitjà de comunicació es troba també en la seva capacitat d’adaptació a una realitat canviant. L’apel·lació d’en Callol a la independència del Diari de Girona basada en criteris periodístics i a la pluralitat d’opinions que ofereix, amb connexió plena amb el criteri empresarial exposat per Aitor Moll, ens assegura a tots, lectors i col·laboradors, que seguirem trobar-nos sota una direcció forta i compromesa amb el valor de la llibertat.
