Això de canviar les regles del joc a mitja partida és una de les habilitats que més bé controlen les administracions i els seus òrgans delegats. Ocultar canvis rellevants en normatives ocultes o quasi impossibles de trobar pel ciutadà mitjà, i després dir que això ja estava publicat en algun document oficial i que és obligat saber-ho, és una estratègia que deixa fora de joc a la majoria i que els agents de la cosa pública dominen i excel·leixen com els grans mags de l’il·lusionisme burocràtic que certament són. «Res per aquí, res per allà... I Alehop! T’ha passat per alt un BOP!». Ni el Doctor Strange domina tan bé les arts místiques! A qui no li ha passat alguna vegada que ha hagut de recular i donar per perduda una gestió amb l’administració per la impossibilitat de contrarestar aquest poder quasi sobrenatural que posseeixen? L’últim esperpent personal sofert amb l’administració es remunta uns mesos enrere, quan el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va publicitar a Instagram una convocatòria de subvencions a associacions culturals. Al principi, tot era molt maco, però a l’hora de les resolucions, es van treure de sota la màniga unes altres regles publicades en un suposat document oficial d’impossible coneixença i improbable localització, amb un termini de presentació de sol·licitud diferent. I clar, feta la llei, després ves-los al darrere amb una captura de pantalla. Ja ho saben fer bé, ja, per desacreditar el ciutadà de carrer i, si fa falta, humiliar-lo. Com deia la meva iaia, «que no passin pel meu carrer».
Si fa no fa, això és el que els ha passat a un grapat d’estudiants de la UdG, que a les acaballes dels seus estudis, i malgrat tenir totes les assignatures aprovades, es troben atrapats en uns llimbs burocràtics que els impedeix l’obtenció del seu títol perquè no han pogut acreditar un requisit que «asseguren» no apareixia en cap dels seus plans d’estudi: tenir el nivell B2 d’una tercera llengua. Davant la protesta, la UdG ha contrarestat afirmant que això ja estava inclòs a la memòria dels graus i que, per tant, els estudiants sempre han estat informats de la necessitat d’acreditar l’esmentat nivell per aconseguir la titulació, uns arguments que els estudiants neguen. Coneixent les parts, costa de creure que els estudiants protestin per un descuit en la gestió dels seus estudis o de la lletra petita de la normativa reguladora, i no tant que l’administració recorri als subterfugis de sempre per justificar un canvi sobtat i indegudament informat de les regles del joc, per molt que aquestes hagin estat aprovades al Parlament i per Consell de Govern de la UdG. El problema és que l’administració s’oculta sempre rere la presumpta i generalitzada ignorància de la norma i de les seves modificacions o interpretacions, i n’obvien la seva necessària informació i comunicació al populatxo, perquè sap que aquí rau la força de la seva raó. De la seva tirania.
