Massa sovint, de manera inexplicable, el que és una simple anomalia, o hauria de ser una excepció, es converteix en regla, sense que ens rebel·lem ni protestem enèrgicament contra aquest estat de coses, que perjudiquen la nostra vida i els nostres drets. El temps és un dels únics valors que compartim i del qual podem disposar les persones. I ningú hauria d’imposar-nos, arbitràriament, la pèrdua de part de la nostra vida, fent-nos perdre absurdament i injustificadament el nostre temps. La vida és limitada i curta. I el nostre temps és un valor que ens pertoca i que hem d’administrar nosaltres. El camí entre el naixement i la nostra irremeiable mort, és el temps el que marca i determina la nostra existència, però malauradament no solem ser conscients de tal realitat, i, o perdem el temps, desaprofitant-lo, o deixem que ens el facin perdre sense justificació. La vida és massa valuosa, i el temps és la nostra essència, raó per la qual no hem de permetre que ens el robin.

El funcionament de moltes estructures socials, o especialment d’organismes públics, posa en relleu situacions que podem catalogar d’explotació i esclavatge, menyspreant de manera sistemàtica el valor del nostre temps, sotmetent-nos arbitràriament i fent-nos perdre part del mateix i de la nostra vida, sense que els que ocasionen aquesta desgràcia sentin remordiments o busquin solucions, o tinguin conseqüències. Podríem parlar llargament d’experiències comunes de pèrdua involuntària de temps. Però avui vull posar en relleu la pèrdua de temps que un mal funcionament dels tribunals, anomenats de justícia, ens imposen a advocats, pèrits, ciutadans i ciutadanes, en general. És aquest un dels àmbits socials en què més temps es perd de manera reiterada i sistemàtica. Ja comença la cosa per l’incompliment quasi sistemàtic de la impuntualitat inicial. No podem admetre que s’assenyalin judicis a les 9 i comencin mitja hora o una hora més tard. És inadmissible que s’assenyalin judicis cada 10 o 20 minuts, i reiteradament es constati que persones citades a les 9,40 entrin a la sala de judici dues o tres hores més tard. Com també és inadmissible que podent avisar d’una suspensió dies abans, o el dia abans d’un judici, s’obligui a comparèixer a les parts fent-los perdre inexplicablement el seu temps. Si quantifiquéssim les hores que la ciutadania perd per temes relacionats amb els tribunals, ens podríem riure de les vagues.

La diligència, eficiència, celeritat, estan absents de les estructures burocràtiques que configuren i estructuren els nostres tribunals de justícia, tot ignorant que les persones no hem d’estar al servei i disposició arbitrària del jutge o tribunal de torn, fent-nos perdre absurdament temps i paciència, sense cap conseqüència. La manca de consideració i respecte s’ha d’acabar. I no pot ser que una anomalia o una excepció es converteixi en regla, i no passi res i hàgim de callar. Els ciutadans, inclosos professionals i no professionals, tenim drets i els hem de fer respectar. I el dret a disposar del nostre temps no és un dret menor. Cal prendre consciència, i entre tots caldrà buscar les fórmules perquè robar el nostre temps no surti gratis. La nostra vida és curta i tenim dret que no l’escurcin injustificadament. Que prenguin nota els responsables de tal situació i hi posin solucions, perquè n’hi ha.