L’habitatge com un problema generat per bancs i especuladors és de sobres conegut. Però, què hi ha de la gran bèstia? Si ho pensa amb tranquil·litat veurà com la gran bèstia viu de vostè: comença amb un cop de sabre pel sòl. Quan es construeix, infla el cost de l’habitatge el 21%. Seguidament la gran bèstia es queda amb un altre 11,5% en adquirir-la notarialment i li cobrarà cada any l’equivalent a un mes de seu sou com a impost del seu habitatge. La gran bèstia és la causant que cada vegada que es canvia de nom del titular d’un habitatge, aquest torni a pujar un altre 11,5%, a banda de lucrar-se amb plusvàlues municipals confiscatòries. No diré que la bèstia es queda amb una cinquena part del seu sou, que del diner que li queda per vostè, la bèstia participa de les seves alegries consumistes amb un altre 21%. Tampoc diré que es queda amb el 56% de la gasolina que utilitza, ni parlaré de l’escàndol de la llum, on el 33% de la factura és simplement pel dret d’accés, a més del 21% de l’impost habitual en un bé que hauria de ser bàsic
La gran bèstia –no ens confonem– és el problema, i cada cop necessita més carn per alimentar-se... i mals temps per a la bèstia en un món ecològic.
