Els spin doctors van començar per «assessorar» als presidents dels EUA, després a tots els presidents de qualsevol país, més tard als grans ajuntaments. I ara hi ha spin doctors no només fins al més petit ajuntament, sinó també a les associacions per petites que siguin. Hi ha gent que ha llegit quatre llibres i es creu que té autoritat per decidir què és el que vol la gent. Aquest tipus de gent creuen que la gent és molt més lamentable del que en realitat és. Apel·len als instints immorals de la gent, creuen que això dona vots. I clar si un és spin doctor de l’extrema dreta la cosa funciona, però si «assessora» un dirigent d’esquerres la cosa acaba al pedregar. No el voten els neofeixistes i tampoc és clar, els d’esquerres. Aquests polítics «assessorats» per spin doctors al cap de poc temps queden totalment desprestigiats ja que a la gent no ens agraden els oportunistes que sempre volen quedar bé. Aquí els veiem a venir de molt lluny. Volen fer la pilota a la gent! Com si la gent fóssim tots lluscs. N’estic fins al capdamunt de plans de xoc contra l’atur juvenil, per exemple. A Catalunya se n’han fet 1.640 i sempre hi ha hagut més o menys la meitat dels joves aturats i els altres han vist com la precarietat augmentava en picat. Fins i tot hem vist com cada dia hi ha més treballadors públics precaris. Una vergonya. El mateix podríem dir dels plans de xoc per l’habitatge de lloguer social.
Crec que el millor que podrien fer els polítics és actuar segons aquest pensament de Winston Churchill quan els anglesos estaven contra les cordes davant dels nazis: «Arribarem fins al final, lluitarem a França, lluitarem als mars i oceans, lluitarem amb creixent confiança i creixent força en l’aire, defensarem la nostra illa, sigui quin sigui el cost, lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d’aterratge, lluitarem en els camps i als carrers, lluitarem als turons, mai ens rendirem! i fins i tot si, cosa que ni per un moment crec que passi, aquesta illa o una gran part d’ella fora subjugada i estigués famolenca, llavors el nostre Imperi més enllà dels mars, armat i protegit per la flota britànica, carregaria amb el pes de la resistència, fins que, quan sigui la voluntat de Déu, el Nou Món, amb tot el seu poder i la seva força, avanci al rescat i a l’alliberament del Vell». Traieu Deú i l’esperit de la frase funcionaria avui contra totes les nostres dificultats: atur, virus, precarietat, falta habitatge, escalfament global. De fet tenim una frase catalana similar de Lluís Companys: «Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer». La nostra és de 1936, la de Churchill de 1940. Llavors es van adonar que haver deixat als catalans i espanyols sols contra nazis i feixistes no havia estat una bona idea. Era massa tard i els plovien les bombes a Londres. I a qui han de fer cas doncs els polítics si no ho fan als «assessors»? Jo els assessoraria acomiadar-los a tots. Doncs és molt molt fàcil, han d’escoltar a la gent. Als que els voten i sobretot als que els han deixat de votar.
