No és estrany que la gent sembli més preocupada per saber fins a quina hora estaran oberts els bars que per les iniciatives culturals. Moltes vegades, el que es donava a conèixer com a programació cultural estava marcat pel nacionalisme més ranci, enfosquint moltes altres propostes. Privilegiant fets com que l’expresident Torra lliurés la pancarta de la seva inhabilitació al Museu d’Història davant de l’oblit d’escriptors als quals es considerava simples botiflers. El que no va aconseguir exterminar l’independentisme, ho va liquidar la covid.

Quan va arribar la pandèmia a Girona i tot Catalunya, es van suspendre la major part de les activitats culturals. Cancel·lacions, tancaments, clausures. I un llarg adeu. Des de llavors, aquell espai, ja en els ossos, no ha tornat a recuperar-se.

Molta gent té la sensació que l’oferta cultural passa per Barcelona, i que aquí a Girona arriba a comptagotes. O que, si hi és, ha de portar el condicionament polític. Però és una idea equivocada, causada en major part per la visibilitat que arriba a tenir la capital enfront de la província. A tota la província de Girona succeeixen moltes coses. Exposicions, projectes, presentacions, marcats per tota mena d’idees.

Aquestes iniciatives van costar anys d’esforços, d’organització, d’acords. Els somnis de promotors culturals que, sense importar-los massa els diners, van prioritzar la necessitat de compartir històries, d’expressar alguna cosa. Fins i tot malgrat el nacionalisme imperant. Ara que es reobren espais, les autoritats semblen molt còmodes amb el buit generat en l’oferta cultural. Com si no fes falta. Tot i que si ens ensenyen coses com les cartes que rebia Forcadell a la presó, i que ella mateixa va donar a l’Arxiu Nacional, potser sigui millor així.

Em nego a dir la cultura «de veritat». Diré l’altra cultura per dir que aquesta sobreviu, es regenera, torna, perquè sense cultura ens trobem en un carreró sense sortida. Prova d’ells són les idees que, a pulmó, ho van resistir tot. Des d’aquells que, durant el tancament, compartien els seus llibres amb els veïns de l’escala, o els concerts als balcons.

Ens trobem en una situació especial. Cal tornar a posar en marxa la roda. Hem d’exigir la pluralitat d’idees i que no es deixi que aquest buit generat per la covid es mengi la cultura. Ara mateix està en l’aire, com quan els astronautes entren en òrbita i suren en el buit. Cal donar-li un nou rumb.