A la secció de Cartes al Director sovintegen les queixes, ja siguin d’índole local protestant per una pèssima actuació dels serveis municipals o relacionades amb la més rabiosa actualitat política a rebuf de les novetats que van apareixent. Dins, però, d’aquest amalgama de correspondència variada, destaquen com un dels clàssics de la secció les missives que els pacients volen fer públiques agraint el bon i professional tracte que han rebut d’un determinat establiment hospitalari on han estat ingressats.

En el meu cas, aprofito aquesta finestra pública que cada dilluns m’ofereix el Diari de Girona per afegir-me també a la llista de persones agraïdes per les atencions rebudes.

Efectivament, després d’una intervenció quirúrgica que em va mantenir uns dies a la planta sisena de l’hospital Josep Trueta de Girona i, una vegada rebuda l’alta i podent prosseguir amb el procés de rehabilitació des de la comoditat de la llar, puc certificar que aquest és un centre públic que disposa d’un alt nivell de competència professional que abraça tots els nivells laborals que hi intervenen. Metges, anestesistes, infermers/es, cuidadors/es, ajudants, especialistes i un llarg etcètera que es desviuen no només perquè la teva estada sigui el menys dolorosa i traumàtica possible, sinó perquè et puguin donar l’alta sense ajornaments innecessaris i amb totes les garanties d’un problema sortosament encarrilat.

Però com no podia ser d’altra manera, les hores immòbil i mig endormiscat per l’administració de calmants m’oferien la possibilitat de pensar sobre el lloc on provisionalment em trobava postrat, la seva realitat humana, les mancances estructurals de les actuals instal·lacions, així com el futur d’aquest gran hospital. Efectivament, ara fa un any que el Departament de Salut, encapçalat aleshores per Alba Vergés, conjuntament amb els ajuntaments de Girona i Salt, anunciava l’acord d’ubicar el nou hospital Trueta en uns terrenys de 173.500 metres quadrats al costat de l’actual Parc Hospitalari Martí Julià-Santa Caterina (acceptant en aquest cas l’opció preferida majoritàriament pels professionals del ram) i es comprometien col·lectivament a destinar el pressupost «necessari» perquè el nou equipament fos una realitat l’any 2028, així com nomenar una Comissió de Seguiment que hauria de vetllar per la creació del futur campus de Salut coordinant una gestió conjunta tant pel que fa als tràmits urbanístics com la vigilància puntual de tot el procés de transformació en el seu conjunt.

Però, ai las! Si bé la comissió anunciada sí que es va crear i es varen donar a conèixer els seus integrants, el cert és que alguns dels noms ja s’hauran de substituir en funció dels canvis introduïts després de la constitució del nou govern de la Generalitat. Amb tot, però, el més greu és que d’aquella promesa de destinar-hi els recursos «necessaris» no en queda cap mena de rastre documental que permeti albirar esperances de compliment de paraula. En aquest sentit, la portaveu de CC.OO. en qüestions sanitàries, M. Àngels Rodríguez, ha destacat públicament que les administracions públiques s’han «oblidat» del projecte constructiu del nou centre sanitari, a banda de denunciar l’evidència de mancances en les instal·lacions actuals. En aquest sentit, cal preguntar-se si realment el nou Trueta és un projecte prioritari del Govern Pere Aragonès, ja que la data promesa del 2028 pot semblar molt allunyada, però tots els tècnics diuen que no ho és en absolut atenent a la complexitat de tot el futur campus de Salut.

Només el servei de fisioterapeuta extern postoperatori sembla que coixeja, ja que malgrat la diligent petició del Trueta la resposta es fa esperar. Tant és així que m’he agafat seriosament els avisos rebuts a casa del «Maestro vidente NABI» o del «Maestro Saydo» que m’ofereixen solucions miraculoses i efectives. Ara com ara, però, em quedo amb el Trueta i la seva gent!