La nova tarifa elèctrica per franges horàries m’ha suposat d’entrada un excés de despesa de set euros i mig, la diferència entre el preu de l’endoll amb temporitzador que vaig comprar en una botiga de coses elèctriques i el que vaig veure després en un supermercat. El giny ja és al seu lloc, connectant i desconnectant l’escalfador-acumulador d’aigua, amb el termòstat en aquell punt que permet allargar la calidesa fins a les ablucions vespertines. Com que la tarifa mínima va de mitjanit fins a les vuit del matí, aquestes són les hores que li he programat; en dies a venir miraré de perfeccionar l’ajustament, però és més complex perquè depèn de com de freda vingui l’aigua de l’aixeta. Allò segur és que no s’ha d’engegar de les deu del matí a les dues del migdia i de les sis de la tarda a les deu del vespre, perquè són les hores més cares. Les d’entremig, les que en diuen «planes», s’han d’aprofitar per a aquell consum que no pot esperar a la nit. I comptar amb el cap de setmana perquè tot ell és de tarifa mínima. És el moment d’engegar la rentadora, i l’assecadora si en feu servir; ja teniu feina per a l’avorriment del diumenge a la tarda. La climatització de la llar serà un repte: a quina hora posem l’aire condicionat? Quan s’apropi l’hivern augmentaran les consultes sobre sistemes de calefacció que es carreguin de nit i alliberin l’escalfor al llarg del dia.
La norma té la seva complexitat, sens dubte, però no és inaccessible. S’entén i se’n pot treure profit per poc que t’hi fixis, i no es pot dir que no ens han avisat amb temps per estudiar-la. Fa mesos que es va publicar, però l’hem deixat per al darrer minut, com sempre, i abans de mirar ja ens hem queixat que no s’entenia. Assegut en una terrassa m’arribaven les veus de mitja dotzena de titulats universitaris conversant amb bon criteri sobre l’actualitat política; llavors van derivar cap a la novetat elèctrica i cap ni un no va encertar les franges ni les hores. Quan els arribi la factura tindran un esglai.
