L’acord entre Catalunya i Nova Caledònia és l’acció més important realitzada pel governet els darrers anys. Que això parli per si sol de la inutilitat del governet no entela aquest gran acord internacional. El mèrit és haver triat el país o lloc o illa o el que sigui, adequat: igual que no hi ha ni un sol català que sàpiga situar Nova Caledònia al mapa, tampoc no hi ha un sol habitant de tan exòtic lloc que sàpiga on és Catalunya. Signar un acord sota aquestes característiques d’equitat suposa començar-lo amb bon peu. Podríem afegir que hi ha tants catalans a qui importa el que passi a Nova Caledònia com calidoscòpics -o com es diguin- als que importa el que passi a Catalunya: zero.

- Doncs jo hi compro les bragues.

- Caledònia, senyora Borràs, no Calzedonia.

L’única utilitat de l’acord és el fet de signar-lo amb una gent de qui ni sabem res ni volem saber-ne, ja que ells tampoc volen saber res de nosaltres. Aquests són els acords més duradors. Si fos amb un lloc proper i conegut, com França, Andorra o l’illa de Lesbos, el governet ho hauria de justificar, potser fins i tot -Déu no ho vulgui- treballar una mica. I, a més, francesos, andorrans i lesbians ens coneixen, i el més segur és que ens engeguessin a prendre pel cul, amb perdó, que els catalans només porten problemes. Amb Nova Caledònia no hi ha perill, ni ens coneixen ni en tenen ganes, per tant n’hi ha prou de desitjar-los que tinguin èxit en les seves reclamacions, que a saber quines són, però com que tothom té coses a reclamar, segur que quedem bé. Ells faran igual, potser ja han enviat un telegrama desitjant als catalans que tot ens vagi bé, i avall, que fa baixada.

Atesa la proverbial intel·ligència dels qui ens governen, deuen haver triat Nova Caledònia després de concloure que si hi ha la nova també hi ha la vella, cosa que els iguala als catalans, que aspirem a ser la Dinamarca del Sud, o sigui, la Nova Dinamarca. És clar que això era abans que el procés s’esfondrés com un castell de cartes, ara ens conformem de ser la Nova Caledònia de l’Est. O de l’Oest, això dependrà de cap a quin costat hi viatgin els nostres representants, que de ben segur no trigaran a anar-hi, amb totes les despeses pagades. Per nosaltres.