Les arrels primeres de la Càbala es troben a la Torà. La Càbala sempre tracta de la relació directa entre l’individu i Déu. La Càbala és la doctrina secreta dels jueus, transmesa amb el jurament solemne de secret. Malgrat tot, els primers transmissors de la tradició cabalística sorgiren del judaisme rabínic, al segle I dC. Segles més tard, van aparèixer els primers documents escrits. Com a prova del segle I, hi ha el llibre Séfer Yetzirà (el llibre de la Creació), que es va redactar entre els segles III i VI.
Cap a finals del segle XIII, es van redactar els escrits més importants de la Càbala: El Zohar (El llibre de l’esplendor). Hom suposa que l’autor fou el cabalista castellà Moisès de Lleó (1240-1305). Més aquest autor ho atribueix al llegendari mestre del segle II rabí Ximó Bar Yohaï. El Zohar conté especulacions sobre el valor de les xifres i les lletres com a fonament del món.
L’escola de Girona, segles XI al XIII, va convertir-se en el centre cabalístic més important d’occident, i Girona va ser reconeguda com la ciutat mare d’Israel, amb personatges tan destacats com Nahmànides o Azriel.
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194- Haifa?, 1270) fou rabí de l’aljama de Girona i metge. El seu nom hebreu era Moixé ben Nahman, per la qual cosa fou anomenat també Nahmànides. També se’l coneix en hebreu com a Ramban, acròstic de Rabbi Moixé ben Nahman. Va ser un destacat filòsof, talmudista i cabalista. A la ciutat de Jerusalem hi té dedicat un carrer, l’avinguda Ramban, i al museu de Jerusalem s’hi exposa un segell de bronze amb què signava les cartes i documents. Duu la inscripció hebrea: «Moixé, fill de rabí Nahman, el gironí, tingues coratge!».
