L’altre cap de setmana, Roses va poder «gaudir» d’un primer «tastet» de com serà la futura gestió municipal, quan l’actual alcaldessa, Montse Mindan (Junts), hagi traspassat la vara al nou batlle, Joan Plana (ERC). Per deixar clar que canviaran tot allò que ve d’abans i que no els agrada, van agafar tres esdeveniments més o menys tradicionals i els van ficar dins d’una «coctelera» per anar-los barrejant, a veure quin tenia «collons» de sobreviure. El primer ingredient de la nova recepta fou el «Corpus», que a Roses se celebra desplegant catifes de flors pels carrers des dels anys 70. El segon fou l’estrena de la «nova» obra, que el Grup de Teatre de Roses –un dels més respectats del país– presenta cada any des de fa quatre dècades, quan el 1981 van estrenar un fragment de Les Bruixes de Macbeth, de W. Shakespeare. I el tercer fou una nova edició de la Fira de les Roses de Roses, una festa que des de 2012 intenta celebrar (amb lamentable poca fortuna, crec jo) la coincidència del nom de la vila amb la flor més maca.

El resultat no podia ésser més previsible i demolidor: un desastre. I no perquè els responsables de cadascun dels tres esdeveniments no s’esforcessin a donar el millor d’ells mateixos, que ho van fer. Les catifes van quedar precioses i el poble les va gaudir de valent com a benvinguda a una primavera plena de color i perspectives. L’obra Fuita (de Jordi Galceran) es presentà amb moltes rialles i «notable» èxit al teatre (tot i les meves reserves personals pel que fa la seva elecció) i de roses també n’hi ha hagut «a dojo», encara que la Fira ha tornat a fracassar en assolir la seva fita principal: integrar la flor que dona nom a la vila a la seva imatge. L’estrèpit, però, fou la combinació de tots tres esdeveniments en un sol cap de setmana, ja que Roses no sembla estar preparat per aixoplugar tantes «coses» alhora.

I si el problema no és Roses, sens dubte ho és la capacitat dels seus futurs gestors. Així ho va demostrar un impresentable «assessor» de cultura, militant de l’ERC més fonamentalista, la que genera catalanofòbia, i que estava tan «desbordat» per les seves «responsabilitats» que el dia del teatre es va haver d’estirar sobre els tres seients que ocupà davant meu, inclòs un pels peus dels que no es tragué ni les sabates, tan nerviós que no va parar de moure’s durant tota la funció, i tan ocupat que no deixà de fer anar el mòbil en cap moment. Potser que algú li faci frenar la seva pèssima educació –inclosa la cultural. Encara que sigui «el seu» regidor, un altre republicà que està gaudint d’un ascens professional meteòric gràcies a la seva militància política i que sembla pensar que la cultura rosinca hi quep dins les seves calces (curtes).