Una temporada més el Girona FC es presenta a l’examen final. L’any passat fou l’Elx qui li barrà el pas a la glòria. Ara el darrer obstacle és el Rayo Vallecano a Montilivi.

Manquen noranta minuts, però els blanc-i-vermells sortiran amb l’avantatge del marcador assolit a Madrid. L’1-2 del proppassat diumenge pot ser del tot decisiu. I podrien ser dos gols d’avantatge si l’àrbitre i el VAR no haguessin anul·lat un gol totalment legal a Bustos. No sembla que les altes esferes del futbol espanyol respectin gaire els gironins. Al llarg de tota la temporada les decisions arbitrals han perjudicat els de casa nostra. I en el moment clau a Vallecas la història es repetí. Tothom veié gol legal, menys l’àrbitre del partit. Fins i tot els comentaristes de Vamos no dubtaren del gol, malgrat que només tenien bones paraules per als locals. Lamentables els comentaris de Raúl, un exjugador per cert del Girona FC, però que no li vol reconèixer cap mèrit, malgrat la seva classificació. I això no ve d’aquesta setmana.

Un capítol a part mereix el míster. Francisco ha estat l’home clau de la temporada. Ha sabut resoldre les problemàtiques que es presentaren i en els moments en què tot semblava perdut va fer surar l’equip. I això que no ho tenia gens fàcil després de restar a les portes de l’ascens a l’anterior campanya. Ha sabut col·locar una bona defensa amb Juanpe, Bueno i la gran sorpresa que ha representat Arnau, una promesa que marca diferències. A les bandes Franquesa i Couto són dos grans jugadors que amb confiança s’han convertit en autèntiques revelacions.

A Francisco no li han tremolat les cames a l’hora de comptar amb joves com Arnau, Terrats, Valeri, Moreno o Kébé. Ells al costat dels veterans han formalitzat un final de campionat pràcticament impossible de millorar.

Al mig del camp els Gumbau, Cristóforo, Monchu, Samu –aquest més desaparegut darrerament– o Bárcenas han crescut a mesura que avançava la temporada. I no és fàcil tenir la plantilla concentrada al màxim quan jugadors importants com Bernardo, Aday, Calavera o Luna han ocupat més la banqueta que no pas la gespa.

I al davant un Sylla imperial que ha marcat gols decisius perquè el Girona FC sigui a noranta minuts de la glòria. Ha intentat amb èxit contrarestar la baixa periòdica d’un Stuani que de ben segur diumenge vinent serà decisiu i farà oblidar la mala experiència de l’expulsió davant de l’Elx.

Francisco ha sabut treure el suc a aquests grans jugadors i a la vegada té un esquema de joc definit que des de la seva arribada dona grans resultats i que el converteixen en el preparador revelació de la Lliga SmartBank.

El partit de tornada a Montilivi no serà fàcil, però passi el que passi s’ha de felicitar tots els components de la plantilla, els tècnics, els dirigents i personal assistent. Ara no es pot deixar escapar aquesta gran oportunitat. La Primera Divisió és una història totalment diferent. El pressupost es multiplica i els rivals són clubs de la talla del Barça, Reial Madrid o Atlètic. Montilivi tornaria a vibrar i tant de bo amb els socis i aficionats a l’estadi. El resultat de Vallecas ens fa ser optimistes, però encara resta camí per córrer.

Hom té la impressió que en aquesta ocasió l’ascens no s’escaparà. Tant de bo sigui així.