És curiós però la majoria de les persones tenim guardat el nostre primer amor a dins del cor com un tresor amagat. No hi fa cap nosa! No molesta a ningú però acompanya la nostra nostàlgia.
És una sensació molt agradable. De fet, com que aquell primer amor no el coneixes gens ni mica et permet somiar com de feliç hauries pogut ser si l’haguessis pogut gaudir més profundament. Però també és un somni.
Malgrat tot, avui escric en favor d’aquests primers amors. Uns sentiments que et fan costat durant tota la vida. Diria que forma part de la teva realitat. Això sí, d’una realitat inexistent. Ajuda a seguir vivint de la mateixa manera que tots somiem aconseguir unes metes impossibles però mentre vivim hi creiem.
Doncs això, benvinguts aquests amors tan inversemblants que sovint estan molt a prop. Uns sentiments sense paraules que sempre et fan costat i potser ajuden a viure en alguns moments.
