La pandèmia ha deixat molt tocat l’aeroport Girona Costa Brava. Si ja abans a poc a poc anava alentint la seva activitat degut al fet que Ryanair anava eliminant rutes, ara la crisi derivada pel virus ha deixat les instal·lacions gironines molt ferides. La sort és que al capdavant hi ha gent que hi entén i que sap buscar les direccions adequades per tornar almenys a una normalitat que es consideri raonable. Fa uns anys, molta gent coneixia l’aeroport com el camp d’aviació. Molts gironins no havíem vist mai un aeroport de prop... i de petit recordo anar a veure tot embadalit i des d’una zona boscosa al costat de la pista com els avions aterraven o s’enlairaven. Tot un espectacle que em deixava literalment amb la boca oberta i les orelles tapades. Amb els anys, aquells pocs avions que arribaven a l’estiu semblava que no tornarien mai més. Però l’aeroport fa un salt qualitatiu i quantitatiu i ens va oferir als gironins la possibilitat d’agafar un avió al costat de casa i, com aquell qui diu, marxar al matí, anar a fer un cafè o dinar a París o Milà i al vespre tornar a ser a Girona. Ara, si diuen que no hem de ser la quarta pista del Prat i que tenim capacitat pròpia per enlairar-nos, almenys hem de tornar a dotar de vida l’aeroport. I, de passada, donarem vida a molts gironins.
