El passat 11 de maig la ciutat de Girona es va incorporar a la llarga llista de poblacions que, d’acord amb allò que ja preveia el Reial Decret 970/2020 de 10 de novembre, han reglamentat una reducció de velocitat a les seves vies urbanes de tal manera que aquesta sigui, prioritàriament, de 30 km/h en gairebé tot el seu entramat urbà que, de fet, es correspon amb els vials que tenen un únic sentit de circulació. A la seva pàgina web, l’ajuntament ha publicat un plànol de la ciutat amb el detall dels carrers i llurs velocitats permeses, especificant amb un color groc els de 30 km/h, amb vermell els de 50 km/h i amb carbassa els de 40 d’acord amb l’estudi tècnic que es va elaborar en aplicació de la normativa estatal. Com no podia ser d’altra manera, el dibuix està acompanyat no només dels textos legals sinó també de consells, recomanacions i valoracions sobre la mesura en qüestió. En aquest sentit, s’incideix en el fet que aquesta rebaixa impacta directament en la necessària seguretat dels vianants, especialment d’aquelles persones més vulnerables, a banda de representar una reducció de l’impacte negatiu en la qualitat de l’aire que respirem. També introdueix la referència a una realitat que s’ha fet present a la ciutat en els darrers anys com és l’evidència que el vehicle a motor ja no és com abans el protagonista total de la mobilitat diària sinó que avui es fa evident l’ús compartit de la vida a les ciutats on les motocicletes, les bicis i, molt especialment, els vianants, tenen cada vegada més importància en les nostres vides i en els hàbits quotidians de comportament.

Efectivament, un dels aspectes més rellevants dels canvis que s’han produït a la ciutat de Girona és sens dubte la irrupció de centenars de ciclistes que, com uns meus veïns que han arribat de Nova Zelanda, troben aquí la pau, la tranquil·litat i l’anonimat en un entorn paisatgístic ideal tant pel que fa a les ondulacions del terreny com pel bon estat de la carreteres. Unes circumstàncies favorables que fa una colla d’anys va descobrir el guanyador de set edicions consecutives del Tour de França, l’ara ciclista retirat i promotor internacional de productes diversos Lance Amstrong, que va viure en un espaiós pis del número 4 del carrer de la Força on probablement aconseguia la calma necessària per a les transfusions sanguínies que, de fet, varen acabar amb la seva fulgurant carrera professional. En qualsevol cas, la presència de tant de ciclista ha estat positiu per a la ciutat i, llevat de casos puntuals d’incompliment de les normes de circulació i/o d’utilització dels carrils bici, la veritat és que han ajudat que en algunes vies urbanes obliguessin de facto a moderar velocitats. L’altre aspecte positiu que palesa l’arrelament d’aquest col·lectiu és la presència de negocis vinculats al món ciclista ja sigui a través de comerços especialitzats, tallers o establiments de restauració, el darrer dels quals serà la cafeteria que obrirà l’empresa Eat Sleep Cycle en aquell racó de la plaça de Catalunya on hi havia el bar +Cub. La regidora de Promoció Econòmica Glòria Plana ha manifestat que aquest sector del ciclisme aporta un valor afegit a la ciutat perquè «promou l’ús de vehicles no contaminants» i, per tant, és una de les apostes turístiques del municipi.

Ara és el moment de fer també una aposta decidida per la pacificació del trànsit rodat a la ciutat. Ja hi ha el planell i la normativa aprovada però cal que algú la faci complir. Així com la Policia Municipal ha fet una bona feina vigilant les actituds incíviques d’alguns ciclistes, ara caldria una actuació programada per controlar que el límit legal de 30 km/h no sigui tan sols un rètol vermell sobre fons blanc. No sembla, però, que ara com ara es vigili a Girona l’acompliment de la nova normativa. I és un error perquè convindria agafar-nos-ho seriosament si volem millorar entre tots l’aire que respirem.