Al llarg de la proppassada setmana Barcelona fou el centre del debat polític, la qual cosa no succeïa des de fa una bona colla d’anys. Les jornades del Cercle d’Economia, amb l’assistència del rei Felip VI, el president de Corea del Sud i polítics espanyols i catalans, resultaren un rotund èxit. D’altra banda, també en el marc del Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia, participà Mario Draghi, que rebé la medalla d’honor de Foment del Treball i el premi a la Construcció Europea del Cercle d’Economia.

Són dues bones notícies per a Catalunya perquè el país es torna a situar en un panorama internacional de relacions a tots els nivells. Malauradament, una vegada més la Generalitat del govern de coalició independentista no va saber-se situar a l’altura de les circumstàncies. Sorpreneren les declaracions de la nova consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, de JxCat. Declarava a La Vanguardia que una representació del Govern català va anar a l’acte del Cercle d’Economia perquè hi havia el president sud-coreà, una figura que segons la consellera pot aportar beneficis econòmics i socials a Catalunya. Ciuró viu d’un sou públic i hauria de saber que fou el rei Felip VI qui va portar a Barcelona Moon Jae-In. Afegí també que el 50% de la població catalana no se sent representada per la corona. Tot això molt bé, però quan un polític ocupa un càrrec públic ha de representar la globalitat de la ciutadania i no només aquells electors que el votaren. Així de clar.

Per cert, des de l’entorn de JxCat s’exigia a l’anterior consellera republicana Ester Capella que «obrís les presons per alliberar el Govern legítim». Ara resulta que Ciuró es de la colla d’en Puigdemont i té l’oportunitat de respondre a les exigències del passat. Però ja se sap que les paraules se les emporta el vent i ara diu que ni posa penes i ni obre ni tanca presons. Per tant, el temps posa tothom al seu lloc. En definitiva, pura demagògia independentista una vegada més.

En aquest sentit, Pere Aragonès intenta obrir vies com a mínim de certa simpatia. Però ja se sap que JxCat intentarà cremar-lo tant com pugui. Tard o d’hora caldrà sortir de l’atzucac i refer ponts de diàleg amb l’Estat i amb Europa. I aquí, amb els companys de viatge que té, no ho tindrà fàcil. És inexplicable que Mario Draghi sigui a Barcelona i que el president de la Generalitat no s’hi entrevisti. Només s’hauria d’anar a l’hemeroteca i veure com actuava Jordi Pujol en circumstàncies semblants. Però el vell polític nacionalista ha tractat Europa a tots nivells. És evident que abans de la collita s’ha de sembrar. En aquest sentit, Aragonès haurà de canviar el xip o la seva presidència serà d’un aïllament com la del seu antecessor, que passà amb més pena que glòria. I si es volen refer ponts de diàleg amb la Unió Europea o viatges comercials o empresarials a qualsevol indret del món, agradi o no, s’haurà de comptar amb l’Estat.

Els propers dies seran tensos. Pedro Sánchez se la juga amb els indults, malgrat les adhesions a la seva decisió de darrera hora. L’oposició conservadora espanyola tant política com periodística no li ho posarà fàcil. Els Casado, Ayuso o Abascal, per exemple, al costat de diaris com El Mundo, ABC o La Razón, intentaran desacreditar-lo a tots nivells. Malgrat tot, la recollida de signatures del PP contra els indults no ha estat del tot exitosa. I ja se sap que en alguns sectors de l’Espanya profunda l’anticatalanisme és un bon nínxol de vots, per la qual cosa Pedro Sánchez es veurà obligat a fer un munt d’equilibris.

Ben aviat sabrem si Pere Aragonès està en condicions d’encetar una nova etapa sense renunciar a l’independentisme o serà tutoritzat des de Waterloo com fa pensar el seu darrer viatge. ERC té al davant una gran oportunitat. La sabrà aprofitar? El president de la Generalitat té la paraula.