Recentment hem vist que a Figueres llueixen tota una sèrie de cares, figures i fotos del mestre Salvador Dalí. La idea és bona, però això és totalment insuficient. No és cap secret: la ciutat de Figueres està en decadència des de fa anys, i entenem que li cal un important revulsiu. Soc figuerenc de naixement i des de 1976 gironí d’adopció.
- Figueres: cal potenciar la figura Dalí, i fer-la nostra, en benefici de la ciutat. No n’hi ha prou amb el Museu Dalí, tot i ser importantíssim. Cal escampar el llegat Dalí fins l’últim racó de Figueres, com han fet, amb èxit rotund i perdurable, a Nottingham (Anglaterra) amb la llegenda de Robin Hood. Per això recomano algunes idees, i només cal que algú –no necessàriament els polítics de torn, que també– les faci realitat. No pot ser que els visitants d’autocars del Museu Dalí després se’n vagin a dinar a Banyoles i no aprofitin la resta d’oferta figuerenca: altres museus, gastronomia, comerç, passeig, màgia, encant... Han de poder gaudir de la ciutat i fer-hi nit –per què no?– i, sobretot, repetir. Això seria vida per al sector hoteler i per al comerç, part important del qual ha marxat a la Jonquera, en una dinàmica de projecció a fora que sembla sense aturador. El centre també ha perdut pistonada per una certa degradació de tot plegat.
El 2018, Lluís Duran, propietari del restaurant Duran, un gran professional i millor persona, em va donar un text de 22 pàgines titulat Anécdotas de Salvador Dalí y Gala, y el restaurante Duran de Figueres, obra seva. Ja a casa, el vaig llegir de dalt a baix, i em va fer una agradable impressió: anècdotes interessants, i sobretot menús i plats que agradaven molt a Dalí i a Gala. «Aquest quadern és or», vaig pensar. I em va dir «si un dia pots ho publiquem». Al cap de pocs mesos es va morir. Seria recomanable que uns quants restaurants de Figueres oferissin la cuina Dalí tot l’any. Així obtindríem un pack cultural, estètic i anecdòtic al voltant del mestre Dalí, com han fet a Nottingham al voltant de Robin Hood. O projectem l’obra Dalí a les futures generacions o malbaratarem aquest importantíssim patrimoni.
- Ajuntament de Figueres: a l’Ajuntament li demanaríem un esforç important en neteja, seguretat i l’obertura –millor a la zona centre– d’aparcaments addicionals gratuïts, a l’estil de Platja d’Aro. També caldria omplir la ciutat d’escultures de bronze, pedra, marbre... del mestre Dalí i de detalls de la seva obra, i buscar l’apadrinament –amb placa indicativa de cada finançador– del comerç local i empreses per ajudar les arques municipals. Cal museïtzar Figueres amb plaques de bronze arreu de la ciutat on Dalí tenia alguna vinculació, com per exemple a l’Astoria, on s’aturava a seure infinitat de vegades. A tall d’exemple, una figura de bronze de Salvador Dalí a mida real amb la seva taula... allà és on el vaig conèixer i parlar amb ell moltes vegades.
- Museu Dalí: al Museu Dalí li demanaríem que afegís a la seva important labor més implicació amb la ciutat i amb els qui hagin de fer realitat les propostes que assenyalo. També cal pensar en el futur de la casa on va néixer el pintor, al final de la Rambla... Tinc al cap des de fa anys la idea de mostrar, de manera absolutament respectuosa, Dalí mateix, en una urna de vidre blindada. Voldria recordar que l’embalsamament del Dr. Narcís Bardalet del mestre per 800 anys dona per això i molt més. Estic convençut que a Dalí li encantaria per la forma com era. Entenc que això reinventaria el Museu Dalí i fomentaria de nou les visites al Museu per als propers 20 o 25 anys, i que no solament atrauria nous visitants, sinó també moltes altres persones que ja coneixen, de sempre, la institució. No en tinc cap dubte.
Estimem Figueres, passió per Figueres.
