Moltes gràcies pel condol rebut, gràcies a l’equip de l’ICO del Trueta, gràcies a l’equip del consultori d’Amer, especialment a la Nuri Rodoreda i acabant per la Rosa Roura. Gràcies perquè la vam poder enterrar a l’església de Pietat, gràcies al diaca Ignasi i gràcies a l’equip de l’Ajuntament i a l’alcaldessa, M. Rosa, i al seu marit.

Gràcies a les cuidadores, gràcies al meu amic Ramon Magentí, gràcies a la meva veïna infermera Carme. Gràcies, Pilar, per tot el que m’has donat a la vida. Si en alguna cosa he fallat, et demano perdó, he fet tot el que he pogut.

Estàvem preparant-nos per celebrar les nostres noces d’or i el dia 5 de novembre et vam ingressar i operar a l’hospital Santa Caterina per la doctora Rovira.

Referent a l’església de Pietat, quan ens volíem casar jo em volia casar a Pietat però tu et vas voler casar a l’ermita de Calders i vam decidir que quan ens moríssim ens enterraríem a l’església de Pietat.

Referent a la trajectòria de la malaltia de la Pilar, va haver de fer vàries sessions de radioteràpia, i després pel tumor al cap vàries sessions de quimioteràpia de 5 i 7 hores. I, mireu si era bona dona, no es queixava mai i quan sortia es refeia de seguida. Llavors li van haver de treure un pulmó i li va passar a l’altre, després li va sortir un altre tumor al cap però llavors ja no li van poder fer res, ja ens van dir que tant podria durar un mes com dos mesos.

Gràcies a tothom qui m’ha donat el condol i demano perdó si a algú no l’he pogut atendre.

La Pilar sempre em preguntava si ha vingut el nostre fill Joan. I li deia, Joan, no vulguis treballar tant perquè la vida ja saps com és. La Pilar també era àvia de dos nets, la Katia i en Joan petit, i es desvivia per ells, no els faltava mai res.

I per acabar, un consell a tothom, us vull comunicar tres coses: Que maco és viure, que maco és saber viure i que maco és deixar viure.

El teu home Josep i el teu fill Joan.