Com que no puc creure que hi hagi tants idiotes a Catalunya, haig de concloure que els avis que ahir cridaven a les portes del Liceu, així com el pobre noi que va treure una estelada a dins del teatre grallant no sé què de «no hi ha terme mitjà», estaven pagats per Pedro Sánchez. Si no, no s’entén. Els governs, és sabut, tenen fons de rèptils per remunerar qui els fa la feina bruta, d’això el PSOE en sap un niu. I per feina bruta en favor del Govern espanyol, la dels escassos cridaners d’ahir. Només algú que cobra pels serveis prestats li posaria en safata a en Sánchez equiparar els llacistes i la dreta, per la seva oposició als indults, per estar contra el diàleg i la concòrdia i blablabla. «Així les posaven a Pedro Sánchez», dirà aviat la frase feta.

Jo hi era, i de debò els dic que és impensable que a Catalunya, abans un poble admirat i alguna cosa en deu quedar, es puguin trobar unes dotzenes de capsigranys disposats a tirar pedres contra el seu propi teulat com els d’ahir. Estaven pagats, facin-me cas. Un d’ells, fins i tot va simular enfadar-se amb mi perquè li feia una foto, en un clar intent de fer-me creure que els llacistes són gent intolerant. Reees, aquell home estava fent el seu paper. A més, què cony, les poques ocasions que vaig a Barcelona aprofito per fer fotos als espècimens curiosos. La majoria de vegades els trobo al zoo, i algun cop, com ahir, en llibertat. Si en Pedro Sánchez hagués vist aquell senyor, l’hauria felicitat, potser fins i tot li hauria pagat un plus, així de bé ho feia.

Anys enrere, se solia acusar el PSOE de dur gent als mítings a canvi d’un entrepà de xoriço. Eren altres temps, avui els figurants volen diners en efectiu, almenys jo no vaig veure cap entrepà entre els que es van reunir ahir a les portes del Liceu, o potser se l’havien menjat abans. Fins i tot les disfresses eren exagerades. Si jo fos independentista intentaria vestir sense fer riure els turistes, que érem a la Rambla i alguns semblaven escultures humanes. En fi, detalls que, sumats, es veu que tenen l’objectiu de ridiculitzar el llacisme.

Estan pagats. Ha de ser això. L’altra opció -només pensar-la causa tremolors- és que els llacistes van contra ells mateixos perquè sí, per amor a l’art, perquè ho porten fent tota la vida, perquè són burros.