Després d’aquestes primeres i segones vacunes, crec que, sense la urgència d’ara i amb la prevenció pertinent, caldrà pensar com fer una vacunació sostenible i ordenada, alhora que mirar d’aturar les desinformacions diverses sobre els tipus de vacunes.
És evident que en els propers anys ens haurem de vacunar d’aquesta o altres pandèmies. Per tant, d’alguna manera s’haurà de saber vacunar sense deixar fora persones que no tinguin mitjans de comunicació o accés a internet o no estiguin censades.
S’hauria d’aprendre de com ho han fet millor els altres països. De tot el que s’ha fet durant aquesta pandèmia, s’hauria de mirar on s’ha intentat aportar les millors solucions perquè el mal hagi estat el menor possible.
Estem vivint uns temps en què cada volta ens veiem dependents més i més de lleis que se’ns donen dia a dia. Si són qüestionades moltes vegades és perquè no són ben explicades o ben aplicades. Hem d’aprendre també això, perquè el virus es queda per conviure amb nosaltres.
