Estimat pare, aviat farà 5 anys que ens vas deixar. Segons com, sembla que fos ahir i a la vegada fa la sensació que fa molt de temps que ens vam acomiadar! Però són 5 anys que has estat sempre i en tot moment present d’alguna manera!

He començat a escriure aquesta carta a principis de gener d’aquest any havent deixat enrere un 2020 molt dolorós per moltes persones a causa de la pandèmia desencadenada per un virus, el covid-19, que encara arrosseguem i no ens deixarà fins que la majoria de la població hagi agafat defenses per combatre’l i guanyar-lo! Què t’he de dir jo que tu no sàpigues! M’imagino que des de dalt les coses es veuran amb millors perspectives que no aquí a baix, que estem contínuament donant pals de cec. Aquest hivern també ha estat cru amb el temps, ja que hem tingut una borrasca anomenada Filomena que ens ha portat molta destrucció i algunes víctimes. Es podria dir ben bé que ens ha deixat amb el cervell glaçat! Ha passat el Nadal amb més pena que glòria i com cada any no ha faltat el teu pessebre ni les tradicions, com sempre es feia quan tu estaves a casa. Pare, ha arribat la primavera amb la Setmana Santa amb bon temps, continuem immersos en la lluita contra el virus, però amb molta esperança ja amb les vacunes que estan a punt per aconseguir la immunitat cap a finals d’estiu o principis de tardor.

Pare, com tu ja saps, la petita de la casa el 16 d’octubre es casarà. Em puc imaginar el reguitzell d’emoció i joia que sentiries amb l’esdeveniment! Però abans passarà el teu sant, el 24 de juny, i el 31 de juliol que vas traspassar a la nova vida! Tinc tantes coses per dir-te, però què t’he d’explicar jo que tu no sàpigues! Només dir-te que et portem al cor, que continues amb nosaltres i que aquí fem el camí que tu ens vas ensenyar. Fins aviat, pare, fins sempre!

PD: Per cert, moltes felicitats, papa. El teu Espanyol ha pujat a Primera i, em sap molt greu, el teu Girona aquest any no ha pogut ser!