Governa un país on les forces de l’oposició són radicals en quan als estaments de dretes. Significa aguantar carretes i cavalls: un panorama complexe si et vols moure amb la justícia democràtica, on el congrés parlamentati imposa els dictàmens pertinents d’acord amb les seves pretensions. Un procés difícil si aquesta cambra actua seguint els barems impositors. Considero inapropiat fer un seguiment de neutralitat, si pretens dirigir el congrés amb sentit lliberal, per quan les disposicions recauen sempre sota l’auspici dels esmentats, generant desacords alhora de promulgar programes d’interès nacional, desencadenat una fricció radical.
La conseqüència de l’hemicicle s’esdevé en un autoritarisme impositiu on les forces extremes descarten les accions punibles de l’estabilitat pel país. És llavors quan l’estira i arronsa divideix els diputats i les propostes sancionadores guanyen el terreny de la culpabilitat. Per això el procés català fou castigat amb l’article 155, una vendetta reiterada constantment, en fer prevaldre una culpabilitat inexistent, emparant-se en articles penals totalment obsolets com antiquats. Essent avui també, la causa de la discòrdia per indultar als nostres polítics empresonats.
Crec que sota la pressió de la dreta, s’ha descartat el que correspondria, una amnistia total.
