Aquest Sant Joan ha estat el perfecte per cremar i deixar enrere les decepcions. A vegades costa valorar el que tenim, superar el que ens ha fet mal i lluitar pel que volem; no obstant això, en la meva opinió, val la pena practicar-ho mentre tinguem salut.
Que res ni ningú ens tregui el somriure i les ganes de viure!
No sabem si el president Sánchez és un inconscient o és un traïdor al poble espanyol. El que està més que clar és que és un mentider congènit, com ho ha demostrat una altra vegada amb la promulgació de l’indult per als nou presos separatistes, que complien condemna pels fets de l’1 d’octubre de 2017.
La mesura ha estat una victòria moral per a la causa separatista i qui no ho vulgui veure està rematadament cec.
Un indult no sol·licitat pels interessats, que a més a més públicament proclamen i reafirmen el seu propòsit de reincidir en esqueixar Espanya –la veritat és que no enganyen a ningú–, fa palesa la debilitat de l’Estat, trenca l’autoritat judicial i posa en perill tant l’existència d’Espanya –el més important– com la pròpia institució de la Corona −qüestió menys important.
Aquesta associació una vegada més defensa la Unitat d’Espanya, entitat superior a totes les vel·leïtats polítiques i fins i tot a les argumentacions jurídiques.
Visca Espanya!
Visca Catalunya espanyola!
Adeu primavera, / ja te n’has anat, / has estat fugissera, / per a la gent d’edat.//
T’hem deixat enrere, / però dona’ns el valor, / que, fins la propera, / guardem el record.//
D’aquesta manera, / no et diem adeu,/vsinó fins la propera, / si ens ho permet Déu.//
Hem passat la revetlla, / del dia de Sant Joan, / tirant a la foguera / els mals de tot l’any.//
Es tracta d’una festa / de llarga tradició, / units amb la veïna, Catalunya Nord.//
D’allà ens ve la Flama, / des de l’Alt Canigó, / que manté encesa / la nostra germanor.
Lluny del tret històric, / ve el més popular, / o si voleu folklòric, / dels focs i petards.//
Allò que ens sobra / són actes incívics, / que malmenen coses / causant perjudicis,//
Són una minoria, / ningú sap per què, / que bé que aniria / si tothom obrés bé.//
L’actual pandèmia / ens ha ensenyat / la gran importància / de la solidaritat.//
Melquisedec, en l’Antic Testament, és un notable sacerdot, profeta i líder que va viure després del Diluvi i durant el temps d’Abraham. Al papir 11Q13 de la mar Morta, Melquisedec és vist com un àngel o ésser diví, i amb títols hebreus com Elohim, que s’apliquen a ell. «La paraula «Elohim», tal com s’utilitza en els primers capítols del Gènesi, i que ha estat traduïda com «Déu», és un mot plural, que designa cert nombre de déus andrògins, i no una Suprema Deïtat. Adam no fora un home sinó una espècie, una raça de criatures (Manly P. Hall)».
Des dels inicis, l’home ha venerat el foc per sobre de tots els altres elements. El fet que durant les tempestes els llampecs poderosos des del cel provoquessin focs, abatent arbres i provocant estralls i destrucció, va fer que els homes primitius reconeguessin en la seva fúria la ira dels déus.
En les societats del antics celtes, el druida era un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar justícia.
En honor de Hu Gadarn, el Déu Banyut de la fertilitat, els pobles celebraven anualment una encesa de focs que anomenaven Dia del Solstici Estival.
Quan la recuperació econòmica es concreti, tornarem a comptar amb els nivells de renda mitjana o de producció dels quals gaudíem abans que arribés el virus. Però haurem també de reconquistar i millorar les oportunitats reals que tenia Europa abans de la pandèmia per parlar de mercats realment eficients.
I aquestes oportunitats depenen de béns públics com la sanitat, l’educació o el medi ambient. La millora de la vida social no es pot mesurar només en termes de PIB.
La intervenció de l’Estat i de la Comunitat és necessària per afavorir la igualtat d’oportunitats, el que cal exigir-li a l’Estat, i per tant a qui el governa, és que sigui eficient, que no imposi una manera de veure les coses, i que compti amb les iniciatives que neixen de la societat.
