El 18 de juny els bisbes dels EUA acordaren redactar un document sobre la comunió, per censurar els polítics catòlics que recolzin el dret a l’avortament, com el president Biden. Amb 168 vots a favor, 55 en contra i 6 abstencions, els bisbes acordaren redactar aquest text, que pretén prohibir la comunió al president dels EUA, «per la seva actitud contrària a l’ensenyament de l’Església», com afirmà el bisbe de Baker, Liam Gary. Perquè el document a redactar sigui aprovat, necessitarà el recolzament de les dues terceres parts dels bisbes nord-americans i el vist i plau del Vaticà. Però l’arquebisbe de Washington, Wilton Gregory, ja ha dit que en cas que el document per sancionar Biden anés endavant, ell no vetarà el president i serà benvingut a rebre la comunió a la seva arxidiòcesi.

És evident que darrere d’aquesta iniciativa hi ha la campanya dels bisbes conservadors, íncòmodes amb la política del president Biden, el segon catòlic en ocupar la Casa Blanca. Amb tot, els bisbes han fet marxa enrere pel que fa al document a redactar, després que el Vaticà els urgís a rebaixar l’agressivitat del debat.

Resulta ben curiós que el sector més conservador de l’episcopat nord-americà vulgui censurar el president Biden, però passés per alt el comportament dels dictadors Franco, Pinochet o Videla, entre d’altres. Els més grans encara recordem Franco, entrant a les esglésies sota tàlem o prenent la comunió, com també combregaven els dictadors Videla i Pinochet, sense que els bisbes s’esquincessin les vestidures ni els prohibissin combregar.

L’intent de prohibir que Biden combregui contrasta amb el silenci dels bisbes dels EUA amb els dictadors, els presidents de govern que declararen la guerra a l’Iraq, els polítics corruptes i xenòfobs o els capellans pederastes que sembla que tinguin carta blanca .

Fa uns mesos, mossèn Daniel Pajuelo mostrava la seva preocupació, per «la contínua identificació de la dreta amb l’Església», cosa que és «una injustícia per a l’Evangeli». També molts bisbes s’identifiquen amb la dreta i per això, fa uns anys, el P. Hilari Raguer va dir que alguns bisbes espanyols eren neofranquistes.

Perquè, què és fer política? En va fer el papa Joan Pau II recolzant el sindicat polonès Solidaritat i Lech Walesa?

El Sr. Pablo Casado, que fa uns anys no tenia cap inconvenient en fotografiar-se feliç amb una vintena de bisbes per protestar al carrer, recentment ha dit que «yo soy católico y no me siento reconocido en que la Iglesia tome partido en cuestiones políticas», amb relació a les mesures de gràcia que demanaren els bisbes catalans per als presos independentistes. Quan el Sr. Casado es manifestava amb els bisbes, ¿l’Església no prenia partit? Per altra part, si el Sr. Pablo Casado no se sent reconegut amb les mesures de gràcia per als presos de l’1-0, potser és que no se sent reconegut a l’Evangeli.