La malaltia o un simple accident és l’ocasió que sovint et permet descobrir aspectes de cada persona –delicadesa, amistat, comprensió...– que potser ens havien passat desapercebuts; en veure com et tracten i s’interessen per tu, et sents més valorat i estimat.
Una inoportuna caiguda, amb la consegüent fractura de l’húmer, em va portar al carrer Juli Garreta, concretament al Centre de Rehabilitació de la Clínica Girona.
Des d’un bon començament, vaig percebre l’alt nivell professional dels fisioterapeutes, o més vulgarment dit «fisios», així com també el bon funcionament de les seves instal·lacions.
També cal ponderar l’òptima competència humana i vocacional: des de la bona acollida que t’ofereix el Dr. López de Letona, metge rehabilitador del Centre, passant per la supervisora, la Susanna Garriga, fins a l’últim «fisio» en pràctiques.
No estic parlant de coses extraordinàries, que n’hi ha, sinó d’aquest saber fer amb esperit generós, competència, higiene, tot allò que cal fer; per exemple, entre moltes altres qüestions, estar atent a l’estat d’ànim del pacient per donar-li la resposta i el suport que necessita en cada moment.
Felicitats i gràcies. Coratge i no defalliu.
