C oses curioses de la legislació. Per nomenar i canviar els membres del Tribunal de Comptes espanyol, aquest que treballa per congelar els patrimonis i embargar els ingressos de desenes de polítics independentistes, es necessita el vot de tres cinquenes parts del Congrés o del Senat (cada cambra en designa la meitat), i aquesta exigència permet a l’oposició bloquejar les renovacions quan no li convenen; com ara, que set dels dotze membres ho són a proposta del PP. El seu mandat està a punt de caducar però no es preveu que els substitueixin, ja que la dreta no hi té cap pressa. Tanmateix, aquest requisit de majoria reforçada no emana de la Constitució sinó de la llei orgànica que regula el funcionament del tribunal, i aquesta llei es pot canviar amb la meitat més un dels diputats del Congrés. Aquesta és la part curiosa: és més fàcil canviar el mecanisme que fer-lo funcionar.

I resulta que la majoria de la investidura, la que aplega els dos partits del govern espanyol més diverses formacions territorials, compleix la condició. De fet, la suma de PSOE, Podem i les formacions independentistes catalanes ja seria suficient, i no caldria posar els bascos en un compromís. Aquesta majoria, que també controla la presidència i la mesa del Congrés, podria tramitar a tota velocitat una proposició de llei que modifiqués la del Tribunal de Comptes per tal de canviar les seves facultats, facilitar la seva renovació i evitar que les fiances siguin un càstig anticipat que viola la presumpció d’innocència.

Heus aquí una idea que Pere Aragonès podria situar en el temari de les converses amb Pedro Sánchez, ni que sigui per veure quina cara hi posa. Perquè si la propina dels indults ha de ser un enfilall de ruïnes decretades per un organisme que no és judicial però imposa penes, s’haurà avançat ben poc. El ministre Ábalos va dir que aquesta qüestió era una de les pedres del camí que cal desempedrar. Doncs ja s’hi poden posar.