Aquestes darreres setmanes s’apilonen les notícies sobre els Museus de Girona. Hem de començar per la novetat més recent i potser la més espectacular: la remodelació de les sales del Tresor de la Catedral i la reinstal·lació del Brodat de la Creació. Efectivament el dia 25 de juny, avui fa una setmana, obria les portes després de mesos tancat el Museu de la Catedral. S’ha encadenat el tancament per la pandèmia amb el tancament per les obres; d’aquestes obres segurament adquireix més importància el que no es veu que el que es veu. Es veu un destil·lat màxim de l’art concentrat a la Catedral, una selecció del que podríem dir-ne les millors obres: el Brodat de la Creació el primer, el retaule de Santa Helena de 1521, el Beatus, l’arqueta d’Hixem II, l’escultura d’un rei de la Casa d’Aragó, dita de Carlemany, i obra de Cascalls, l’antipendi del bisbe Joan de Margarit i algunes peces més de caire singular. Aquesta vegada s’ha optat per la qualitat més que per la quantitat i s’ha aprofitat per retornar a les Sales Capitulars els enguixats que s’havien eliminat per descobrir les pedres matusseres que amagaven i que feien perdre a les motllures de l’arrencada del sostre el seu valor. I hem d’afegir que amb criteri d’estricta conservació les sales de reserva, els dipòsits, en condicions adequades tenen més importància que la pròpia exposició. Ara finalment es podrà contemplar el Brodat en unes condicions de comfort, de distància, de perspectiva més que raonables; això sol ja val la pena.

Uns dies abans es va inaugurar al Museu del Cinema l’exposició L’espectador com a espectacle que tracta de situar el públic al centre mateix del fet cinematogràfic i de convertir-lo en protagonista primer passiu i més endavant actiu d’aquesta mena de joc de miralls entre l’espectador i el cinema i que es podrà veure fins al 24 d’abril de 2022.

Reculant, amb molt pocs dies de diferència es van presentar a Girona dues exposicions amb el valor de canviar amb la seva proposta la perspectiva mateixa dels museus respectius, i de la seva pròpia mirada al voltant de les seves col.leccions. Són dos discursos nous sobre les col.leccions i els fons transformant la manera d’interrogar els objectes. Així el Museu d’Història de Girona va inaugurar el dia 18 de juny de 2021 l’exposició Les coses que foren, que es podrà veure a la Sala d’exposicions del Museu fins al 16 de gener de 2022. El Museu d’Història de Girona és un museu heterogeni en el que es concentren fons de procedència molt diversa: arqueològica, artística, científica, de vida ciutadana, i que reclamen una actualització periòdica per tal de donar forma i contingut a aquests mateixos fons retornant-los a la vida i fent-ne les peces d’un recorregut que s’interroga sobre la pròpia vida de la ciutat des de perspectives molt diverses on unes noves lectures aporten llum sobre objectes d’aparença anodina i d’una càrrega simbòlica impensable; l’àngel decapitat de la Catedral, els parlars de Girona, els fons científics de l’antic institut, els símbols del poder, de la tradició, de la comunitat jueva, Ermessenda, sant Narcís, el Call, un anell en llatí i àrab, les cases, la vida, el reblert ceràmic de les obres del mateix institut i la recomposició de les vaixelles i els atuells que se’n desprenen, l’acordió de l’Agustinet, l’Agustí López, els flascons per a les classes de química o el bombo per al sorteig dels exàmens i la força evocadora d’un temps, tot amb una proposta innovadora de Museu social i perspectiva de gènere i de sostenibilitat cultural.

Només una setmana abans, l’11 de juny de 2021, el Museu de Sant Pere de Galligants va obrir la seva exposició El temps de la memòria que s’havia precedit per l’exposició al Claustre sobre els 175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants. Aquesta darrera més factual i cronològica i que es pot seguir veient al Claustre repassa aquests 175 anys del Museo de antigüedades, Museo Arqueológico i ara Museu d’Arqueologia de Catalunya/Girona. El temps de la memòria en canvi més en la línia de les noves maneres d’interrogar i de fer parlar les peces dels Museus és una tria, un destil·lat d’excel·lència, que adapta les peces a un discurs expositiu on es tracta de respondre a les preguntes sobre les peces més singulars articulades al voltant d’un recorregut per la vida; de la vida a la mort: del temps de vida (néixer, menjar, produir, gaudir, crear, lluitar) al temps de l’adeu: morir. Les peces són glops saborosos per il·lustrar aquest recorregut vital aportat per l’arqueologia i els temps reculats de la història de la humanitat a les terres de Girona.

Per altra banda, i amb anterioritat l’exposició antològica dedicada a Enric Ansesa Gironella es va poder veure, amb les limitacions del temps de la pandèmia al Bòlit (18/11/2020- 31/1/2021), el Museu d’Art (5/12/2020-5/4/2021), la Casa de Cultura (17/12/2020-20/2/2021) i el Museu d’Història de Girona (25/1/2021-8/3/2021).

Mentre el Museu d’Art, que venia d’una velocitat de creuer amb la seva exposició tan reeixida sobre Falsos verdaders, l’art de l’engany (22/11/2019-8/11/2020), va obrir a finals de maig l’exposició sobre Palau Ferré, d’un sol traç (29/5/2021-9/1/2022) i amb anterioritat va obrir la d’Artigau, cròniques d’una realitat, 1965-1977 del 27/3/2021 al 12/9/2021.

La pregunta doncs del títol de l’article és una pregunta retòrica. No hi ha retorn dels Museus: no han marxat mai i ara es preparen per retrobar-se amb els seus públics que mentre ha durat la pandèmia han cuidat des de les xarxes socials i a traves de la comunicació virtual.

Hi ha, però, un buit clamorós, un silenci espès, un endarreriment lamentable: a hores d’ara no hi ha res de nou i no sabem res sobre els pojectes de Casa Pastors, de la col·lecció Santos Torroella i del seu encaix en el sistema gironí de Museus que d’altra banda mostra la seva vitalitat renovada i espera amb delit les noves propostes d’aquest nou equipament dotat d’un finançament generós i acompanyat d’una opacitat absoluta.