Que trist resulta en veure pujar a l’estrada un diputat i que aquest desconeixi la veritable història d’Espanya, en canvi es mostra convençut del que diu. Com és possible que Pablo Casado, com a president del PP, faci apologia de la dictadura, i no sàpiga pràcticament res del passat, només el que li han ensenyat els del seu entorn? On han passat per alt totes les penúries viscudes pels pobles de l’Estat? Un govern dictador durant 40 anys. Deixant fondes petjades i patiments irracionals, i que ara s’exalti aquest maleït estatus. Fora bo pel segle que estem vivint, girar per sempre pàgina, o bé canviar els xips de la ignorància.

Aquesta posició acomodada de què tant presumeix hauria de revertir-se en mirar els precedents del perquè de les situacions, i s’adonaria dels fets ocorreguts el 36, on els franquistes, es varen rebel·lar contra la II República, fent un cop d’estat criminal, induint a una Guerra Civil entre els pobles espanyols. Aquest és el llegat rebut del que vostè exaltà amb tant d’orgull. Li preguem que canvïi de xip, i centri’s en valorar els pobles d’acord amb el fonaments dels drets més encoratjadors, per anar avançant. No amagui el cap sota l’ala, doni la cara als drets més fonamentals en benefici de una democràcia enriquida de coneixements.

Un problema que afecta tot el nucli antic d’Olot, els edificis ruïnosos i amb perill per i pels «ocupants» i veïns, insalubritat, inseguretat, incivisme, escàndols, drogues, s’ha convertit en el «no viure» en alguns carrers, en aquest cas el bloc conflictiu és Nou de Sant Antoni, 9, propietat, per embargament, d’Aliseda Serveis de Gestió Immobiliària SLU (Grup Santander, abans ho va ser de l’absorbit Banc Popular). Grup bancari que no es preocupa en absolut per la situació de l’edifici que, a no gaire trigar, provocarà alguna desgràcia personal.

La meva àmplia queixa, que no ho és només meva i que és de sobres coneguda per la Policia Local i l’Ajuntament però que, a la vista està, no posen solució, s’allarga des que vaig decidir comprar un petit pis al nucli antic, mateix carrer que ens ocupa, enamorat de la Garrotxa i d’Olot, estic absolutament decebut de la manca de interès de l’Ajuntament per solucionar aquests greus problemes.

Li agrairé la publicació d’aquesta crida a l’assumpció de responsabilitats per part del Consistori.

És un tema d’interès general. Moltes gràcies.

He presentat al·legacions a la concessió que el govern de l’Estartit fa del camp de futbol. No entenia el menyspreu a què el govern sotmet el Medes FC, club que condemna a desaparèixer amb les imposicions de la concessió: l’obliga a entrenar a partir de les deu de la nit, com si els jugadors ho fossin de 2ª B i no amateurs de 4a catalana que l’endemà han de treballar; li treu l’explotació del bar, cosa que sembla una part important dels ingressos; i, si la Federació li posa dos partits seguits a casa, ha de buscar un camp alternatiu ja que la concessió estableix que hi pot «celebrar un partit cada dues setmanes». Amb els dies, però, crec haver comprès el motiu de l’eliminació del Medes. El president de l’EMD afirma que l’aterratge del Llagostera, per dir un club, al camp de l’Estartit és «una oportunitat»: incrementarà la seva utilització; els veïns tindran accés a un futbol més professional; el poble rebrà més visitants fora de temporada; i l’EMD reduirà despesa de manteniment. Uns objectius que, si l’Estartit no ha aconseguit fins ara, és per culpa del Medes. Ara ho veig. Que el camp té poca activitat, culpa del Medes. Que mai hi ha turisme a l’hivern, culpa del Medes. Que els clubs de l’Estartit no permeten als seus jugadors viure del futbol, culpa del Medes. Que l’EMD paga la llum del camp municipal, culpa del Medes. Que l’estudi de viabilitat és incapaç de valorar l’impacte econòmic al municipi de l’arribada d’un equip professional, culpa del Medes. Que si el Llagostera, per dir un club, es manté a la primera RFEF una segona temporada i trasllada els partits a un poble on hi ha un camp que compleix les exigències de la lliga, culpa del Medes. Que l’alcalde de Torroella (d’UPM, com el president de l’EMD) i un vocal del govern de l’EMD formen part de la junta de la UE l’Estartit i no de la del Medes, culpa del Medes. Que el Medes desapareix i els jugadors, veïns de l’Estartit i de Torroella, acaben jugant al camp municipal d’un altre poble, culpa del Medes.