Es veu que el vicepresident del governet, Jordi Puigneró és la seva gràcia, va intentar comunicar una cosa en castellà. Dic «va intentar», perquè entre les faltes d’ortografia que va ser capaç de perpetrar en les quatre línies del tuit, i la manca de criteri en posar signes de puntuació, ho va deixar en això, en un intent de comunicar qui sap què. Hi ha qui aventura -enigmistes, criptògrafs, gent així- que el vicepresident pretenia comparar les colònies de Nord-amèrica al segle XVII amb la Catalunya actual. Ves a saber, igual sí, ja que ho va escriure el 4 de juliol, però això equivaldria a suposar que sap res d’història, cosa més que improbable.

Sostenir que en Puigneró, mig Puigdemont mig Neró, o sigui, mig incendiari de Catalunya mig de Roma, no sap escriure en castellà, és fer-li un favor, ja que el més possible és que no sàpiga escriure, i punt. Ara bé, l’analfabetisme, que en altres latituds incapacita qualsevol per a ocupar càrrec públic, a Catalunya és un plus, com ens demostra la història més recent. Com més analfabet és algú, més amunt pot arribar en l’escalafó del governet. Puigneró ha arribat a tota una vicepresidència, així que deu anar sobrat de mèrits en aquest sentit, però per si de cas n’hi ha dubtes, publica un tuit i els esvaeix en només 140 caràcters. O en els que sigui que té un tuit, és igual, si no sap escriure tampoc no ha de saber comptar, o no arribaria on ha arribat.

L’ortografia és feixista, i la castellana doblement, per ortografia i per castellana. Si féssim un referèndum, segurament guanyarien els que voten per no accentuar cap paraula ni posar signes de puntuació. No ens entendríem mai, però si el mandat popular així ho vol, qui som nosaltres per negar-l’hi. Tant intentar descobrir on era l’opressió dels catalans, i la teníem al davant: en les regles d’ortografia.

Fins ara, Puigneró no passava de ser aquell tio que surt a la tele i sembla un iranià venedor de pistatxos pels carrers de Teheran. No seria estrany que amb el seu analfabetisme rampant, s’hagi postulat sense saber-ho -què ha de saber, pobret- a la presidència de la Generalitat en un futur. La pilota és ara al teulat d’Aragonès, que ha de demostrar ser més inútil encara que el seu segon, si no vol que el llacisme demani la seva dimissió.